Ho he intentat entendre però no me’n surto. Més que res, perquè tots els especialistes en temes d’autoestima diuen que aquest ambient de pessimisme general no és bo per ningú. Però ni tan sols el 012 (La Generalitat respon) ha sabut aclarir-me l’enigma.
Perquè, com és que, desprès d’un any de retallades i segons el Banc d’Espanya, Catalunya segueix essent la comunitat autònoma més endeutada? Com pot ser que, tot i l’estalvi, haguem augmentat el deute en un 22%, curiosament pel damunt de la mitjana de la resta de comunitats de l’estat on, sempre segons les mateixes dades, s’ha situat en un17,3%? Perquè, ben mirat, al costat del nostre deute de 41.778 milions d’euros, el de 20.762 milions d’euros de la Comunitat Valenciana, la malbaratadora Comunitat Valenciana, sembla ridícul. Per no parlar del de la comunitat d’Extremadura, la criticada Extremadura, que només deu 2.021 milions. Insisteixo, sempre segons el Banc d’Espanya.
La sensació que li queda al ciutadà d’infanteria, al que no entén de números i menys encara d’enginyeria financera, és que algú està mentint. O, com a mínim, que no diu tota la veritat. Perquè, intentant buscar un exemple casolà i comprensible, si una família endeutada, al cap d’un any, encara estigués més endeutada, les explicacions no podrien ser gaires. La primera i principal seria que la família ha seguit tirant de beta i gastant més del que guanyava. Però això no sembla haver estat el cas del govern de Catalunya, que s’ha afartat de retallar. Descartada doncs la tesi, la segona explicació seria que la família hagués ingressat menys diners, però això torna a topar amb les retallades i, per tant, tampoc permet explicar l’anomalia.
Queda una tercera explicació possible. La família estava tan endeutada que amb el que cobrava, només li arribava per pagar les lletres que vencien cada més i, per poder anar al mercat, havia de demanar un nou crèdit que, com que no era solvent, li cobraven a preu d’or. I ara es troba amb que ha de seguir pagant aquelles lletres i, a més, les dels crèdits obtinguts durant el darrer any per poder dur el plat a taula.
Ignoro si és l’explicació correcta, però els meus coneixement d’economia, ja ho he dit, son limitats. Fins i tot puc acabar acceptant que l’explicació que plantejava incorpori el fet que el germà gran de la família agafi diners del moneder de la mare en nom de la solidaritat familiar i no els torni, agreujant la situació, però, si-us-plau, que algú ens expliqui què està passant. Perquè, si amb totes les retallades que ens han fet no sols no hem millorat la nostra situació econòmica sinó que l’hem agreujada, algú ens està prenent per tontos.
Per això demano que el 012 ens expliqui, de manera planera, qui ens aixeca la camisa. Si algú ho sap, és clar.