Quan les situacions quotidianes es tornen difícils d’assimilar i comencen a pertorbar-nos mentalment (angoixa, ansietat, tristesa, insomni, etc.), una teràpia eficaç és enganyar al cervell. Fer-li creure que tot segueix igual que abans del conflicte emocional, és a dir, viure temporalment en la mentida, mentre busquem una solució al malestar. Això sí, allargar-ho en el temps és contraproduent donat que, els recursos cognitius són limitats i una vegada el malestar arribi al seu màxim, es transformarà en depressió. Aleshores, tenint-ho en compte, aquesta teràpia és magnífica perquè ens permet dormir, descansar i tenir certa il·lusió pel futur a curt termini. La qüestió és poder gaudir del nostre entorn: feina, amics, família, etc. i no abandonar la nostra rutina diària, els hàbits i costums.
Perquè fer-ho, és el camí més ràpid al malestar mental i si ja ho tenim, ens serà més difícil deixar-ho enrere. Així doncs, seguint la teràpia ens serà més senzill viure amb optimisme, perquè és com estar veient una pel·lícula, sabem que no són situacions reals, però, així i tot, ens emocionen. Sabem que és mentida, però el nostre cervell no la distingeix de la realitat i consegüentment, emet les mateixes emocions. Podem plorar, enfadar-nos, entristir-nos, alegrar-nos, etc. Aleshores, mentre ens centrem en com millorar el nostre dia a dia, vivim en la mentida i d’aquesta manera, no patim tant. Perquè, certament no estarem contents, però, si més no, ens mantindrem allunyats del malestar i paral·lelament, també estarem motivats per a superar-ho.
A tall d’exemple tenim la mort d’un ésser estimat, la pèrdua de la feina, una ruptura amorosa, etc. Explicat d’una altra manera, si ja tenim clar com superar-ho, no té sentit passar-ho malament, quan podem viure en la mentida. Mantenim l’escenari intacte fins que decidim quan acabar la pel·lícula i canviar el guió a seguir. És com si poguéssim predir el futur i estem buscant el comportament més productiu.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.