Ens preguntem, com els nostres avantpassats, criaven 5 i 6 fills amb tot just un sou.
Hem avançat o estem retrocedint?
El sistema de vida ens imposa ser cada cop més consumistes.
En una societat plena de prejudicis.
Si no tens el cotxe nou o iPhone nou, no ets acceptat?? O això pensa la gent, per no sentir-se menys que ningú.
Els valors s’han invertit i és una lluita constant de veure qui en té més i millor.
Cada cop més famílies cobrant el sou base, es desviuen treballant, perquè res falti a casa.
Llargues jornades de 8h més alguna feina extra.
Perquè l’encariment de la vida ja va creuar el llindar de treballar per viure, viure per treballar.
Els fills no gaudeixen de temps de qualitat amb els pares.
Pares i mares treballant fins ben tard, caps de setmana i vacances escolars.
Tot just s’aconsegueix coincidir.
Deixant els nens cada cop més desatesos, en l’aspecte emocional.
Generant una maduresa o una frustració al menor.
Pares i mares que arriben a casa cansats després de llargues jornades de 10h i encara han de fer els quefers de la casa i ajudar amb els deures, dialogar amb els nens perquè se sentin estimats, o perquè no et sentis malament.
Això si arribes a casa i ja no estan adormits.
Els adolescents, cada cop passen més temps sols creant així un sentiment de responsabilitat o rebel·lia.
Molts es perden pel camí, altres entenen.
Que la mare i el pare lluiten per sobreviure.
Per no deixar-los morir.
La nova era.