“Veniu Senyor Jesús!”. Novament us ho repetim amb fe i esperança en aquest Advent que prepara el vostre Nadal. Com us necessitem! Veniu Jesús i guariu-nos; veniu, Vós que sou el Salvador, i deslliureu-nos del pecat i del mal; veniu, Vós que sou el Camí, la Veritat i la Vida, i obriu-nos la ruta lluminosa de la vostra amistat, que fa que tot destorb esdevingui un estímul per a créixer i per a unir-nos més a Vós.

 “Veniu Senyor” i doneu-nos un cor humil i disposat a rebre-us, com el de la vostra Mare, la Verge Immaculada, sens pecat concebuda, tota vostra, en res del pecat o del que sigui negatiu o contrari a Déu i al seu amor… El món us necessita. Necessitem que vingueu, Senyor; que ens regaleu una mica de la vostra llum esclatant, la que il·luminà la vostra Mare, i que Maria, sempre Verge, reflecteix envers els fills, com un far que ens orienta.

 “Veniu Senyor” i ompliu-nos de l’Esperit Sant que tot ho amoroseix i encamina. Només l’Esperit ens fa senzills de cor, com els infants, i alhora ens fa forts en les contrarietats. L’Esperit ens ajuda a rebre-ho tot com un do, a rebre-us amb el cor ben obert, sense orgull ni amor propi, sinó agraïdament, perquè tot és gràcia vostra. Renoveu la nostra Església diocesana i ompliu-la de la vostra benedicció perquè anunciï amb goig la salvació.

 “Veniu Senyor” i disposeu-nos a viure la vida amb els ulls ben oberts, per descobrir les necessitats dels qui ens envolten, i les sofrences dels qui pateixen, a prop nostre o lluny de nosaltres, per tal que ho visquem com si ens passés a nosaltres mateixos, amb comunió sincera.

 “Veniu Senyor” i ensenyeu-nos a posar en pràctica què vol dir estimar amb obres i no només amb paraules, o amb desitjos passatgers, o només sentimentalment… Que en la nostra vida passem dels ideals a les realitzacions, que ens obrim als pobres, als malalts, als qui estan sols, als qui són trepitjats en la seva dignitat, i a tots els qui ens necessiten, i ja des d’ara, portem una vida més solidària, amb un estil de compartir i ajudar en el que puguem.  

 “Veniu Senyor” i uniu la nostra família i totes les famílies de la terra perquè siguem petits santuaris d’amor i de vida, on cadascú sigui reconegut, acollit i estimat com necessita i com es mereix. Que els infants trobin referents vàlids en la seva educació, els joves trobin feina i estímul per al compromís estable de vida, els matrimonis aprenguin a ser complementaris i els ancians siguin valorats com els savis de la família i els qui aporten la tradició dels nostres orígens culturals i religiosos.

 “Veniu Senyor” i feu davallar la Pau al nostre món, tan marcat per la crisi econòmica, per la crisi moral, i per una cultura que margina i descarta les persones, perquè es basa en el màxim guany i en l’egoisme individualista. Vós que sou el Príncep de la Pau, sembreu-la a tots els llocs on campa la violència, la persecució religiosa i la guerra, i reconcilieu-nos perquè esdevinguem realment germans, i fills d’un mateix Pare celestial. Veniu Senyor Jesús!