Deixar en mans dels altres la solució de tots els nostres problemes, pensant que tot el que hagi de passar, igualment succeirà, no hauria de servir per ignorar el reconeixement de la necessitat de promoure importants canvis culturals, que condueixin cap una nova societat de ciutadans més participatius i compromesos amb els afers del dia a dia. Ens trobem davant d’una societat aburgesada i conservadora, en la que el 85% de la gent gran és propietària de la seva vivenda. Amb un estat del benestar, que indueix a la gent a renunciar a la creació d’una societat autogestionada, impossibilitant desenvolupar als seus ciutadans, totes les seves energies potencials i propiciant una població alienada, amb una clara dependència d’un estat paternalista, al servei de les classes dominants, responsable de l’aplicació de retallades econòmiques i social.

Aquesta societat decadent, mancada de compromís social, de cap de les maneres accepta que la solució dels seus problemes està en les seves pròpies mans i si en canvi, actuant com a súbdits que deleguen la seva ciutadania, accepta erròniament les d’una nova classe política, que demagògicament promet acabar amb la corrupció, defensar la justícia social i l’arranjament de tots els seus problemes. És del tot inacceptable aquesta vergonyosa manca de responsabilitat social, deixant en mans dels altres la suplència del valor, coratge i talent necessari, per implicar-se personal i comunitàriament en el desenvolupament d’una nova societat centrada en les persones i no en els diners.