
Unicef recomana, vista la repercussió de la situació creada per la COVID-19, “reforçar l’atenció a la salut mental dels infants i adolescents, que s’ha vist perjudicada en aquesta situació d’emergència viscuda”. Així mateix, també demana incloure la perspectiva d’infància a l’hora de prendre decisions, “especialment en temps de crisi o emergència”, i recorda que “els infants i joves són agents de canvi positius i els hem de tenir en compte i treballar amb ells per a curt i llarg termini construir un futur millor”. Són les recomanacions que deriven de l’Observatori de la Infància corresponent al 2020 i que s’ha presentat aquest dijous.
Respecte a la pandèmia de Covid-19, Unicef ha creat indicadors nous per conèixer les repercussions del confinament i del post-confinament. Les dades que s’han obtingut en diferents moments durant la pandèmia amb diferents tipus d’enquestes, mostren que, segons els progenitors, els aspectes que més han afectat negativament els seus fills durant aquest període han estat sobretot els relacionats amb l’activitat física i el benestar psicològic o estat d’ànim.
Pel que fa al nombre de visites al Servei de Salut Mental durant l’any 2020, se’n van produir un total de 171 primeres visites i 1.604 visites programades d’infants entre 1 i 10 anys.
Pel que fa a l’impacte a nivell econòmic de la situació creada per la COVID-19, encara no hi ha dades disponibles publicades pel servei d’Estadística, però si que a l’Observatori del CRES es pot apreciar que quasi un 34% de les llars amb menors a càrrec declaren que la seva situació econòmica ha empitjorat des del començament de la pandèmia.
De manera prèvia, quant als indicadors de benestar material, gràcies a la publicació de l’Estadística sobre risc de pobresa i exclusió social, s’ha actualitzat la taxa de risc de pobresa (és a dir, la població amb una despesa per sota del 60% de la mediana nacional) que l’any 2019 és del 13% de la població total (l’any 2018 era del 12,8%), un 14,7% entre els menors de 16 anys (per un 13,3% l’any 2018) i un 24,4% en el cas de les llars monoparentals formades per un adult amb infants dependents (per un 25,7% l’any 2018).
Igualment les llars monoparentals són les més afectades per la privació material severa (població que viu en llars amb una sèrie de privacions per manca de recursos), que l’any 2019 afecta a un 5,7% del total de les llars i a un 17,4% de les llars monoparentals. Entre les privacions que inclou aquest indicador destaca que el 34,6% de la població declara no poder fer front a una despesa imprevista de 950€ (aquest percentatge era del 40,7% l’any 2018), un 58,4% en el cas de les llars monoparentals (un 71,6% l’any 2018) i un 29,3% entre les llars amb dos adults o més amb infants dependents (un 37,5% l’any 2018).
També s’observa que l’any 2019 el 30,8% de les llars monoparentals no es poden permetre pagar una setmana de vacances a l’any fora de casa (per un 27,2% l’any 2018).
Pel que fa a l’índex AROPE (que combina el risc de pobresa, la privació material severa o les llars amb baixa intensitat laboral), l’any 2019 un 17,5% del total de població es troba en risc de pobresa o exclusió social (per un 15,7% del total de la població de l’any 2018 i un 14% entre els menors de 18 anys).
D’aquesta manera, el comitè andorrà d’Unicef recomana reforçar l’atenció a les famílies monoparentals que són les llars que presenten un major percentatge de risc de pobresa (24,4%). Per tant, és en aquestes llars on els infants poden patir més les conseqüències derivades d’uns ingressos insuficients.
Menors víctimes de violència
Pel que fa a les dades sobre infància vulnerable, les dades disponibles a Andorra sobre aquest tipus de maltractament són les víctimes registrades per la policia, és a dir els casos que han estat denunciats. El nombre de menors de 0 a 17 anys víctimes de violència domèstica identificats per la policia l’any 2020 va ser de 18 casos, que representen una taxa de 14 casos per cada 10.000 nens d’aquesta edat. Des del Servei de Policia, l’any 2020 també es van registrar 18 menors d’edat víctimes de delictes contra la llibertat sexual i 10 menors entre 11 i 16 anys víctimes de violència física o psíquica en l’àmbit escolar (amb una taxa de gairebé 20 casos per cada 10.000 infants d’aquesta edat).
Salut i educació
En relació amb els indicadors de salut, anualment es fa un seguiment del sobrepès i obesitat infantil mitjançant les exploracions realitzades pel Servei de Salut Escolar, que en el curs 2019- 2020 van detectar un 5,7% dels alumnes de maternal mitjans, un 8,6% dels alumnes de primer de primària i un 16,1% dels alumnes de sisè de primària amb sobrepès o obesitat.
D’altra banda, les dades de la CONAVA (Comissió Nacional de Valoració) registren un augment dels menors d’edat reconeguts amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, que han passat de 257 infants l’any 2019 a 324 el 2020.
Com cada any també s’han actualitzat les dades de la vacunació, que és una de les mesures de salut pública més importants per a la prevenció i reducció de malalties infecciones; pel que fa a la vacunació contra la diftèria-tètanus-tos ferina (DTPa) a Andorra s’observen nivells de cobertura molt alts amb un 98,2% d’infants amb primovacunació (3 dosis de DTPa) i un 96,9% de primovacunació i booster (4 dosis de DTPa) del grup d’infants de 4 anys escolaritzats l’any 2020.
Entre els indicadors d’educació destaca la taxa d’idoneïtat als 12 anys que mesura el percentatge d’alumnes que accedeixen a l’educació secundària a l’edat que els pertoca; així, el curs 2019- 2020 un 92,2% dels d’alumnes de 12 anys estaven matriculats a Segona Ensenyança, que és l’edat teòrica de començament d’aquests estudis. Quant als infants amb necessitats educatives especials, les dades de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell mostren que l’any 2019 un 97% dels alumnes estaven escolaritzats en centres ordinaris, mitjançant el servei de suports especialitzats als centres educatius (Progrés), mentre que el 3% restant eren alumnes que per les seves característiques eren atesos pel servei d’educació especial (EDES).
Més recomanacions
Unicef vol deixar clar que les dades de l’Observatori de la Infància proporcionen “una fotografia del moment en què s’obtenen les dades i que caldria fer-ne una lectura més acurada per poder aprofundir i conèixer amb més detall la situació d’aquests infants per a que ens orientin en quines actuacions caldria dur a terme”.
Així mateix, recorda la necessitat i el compromís de facilitar dades de tots els indicadors que s’inclouen en l’Observatori i el més actualitzades possible. Així mateix, posa en relleu la importància de seguir treballant en el desenvolupament total del Pla Nacional de la Infància i l’Adolescència per a garantir l’efectivitat real dels principis i drets reconeguts a qualsevol infant i adolescent d’acord amb la legislació nacional i internacional.



