La tesi doctoral “Els llocs de memòria mèdics i farmacèutics a la Catalunya contemporània: una anàlisi de la creació d’identitats professionals en el llarg segle XX”, Lluís Coromina Verdaguer, ha obtingut la màxima qualificació (excel·lent cum laude) per la Universitat de Girona (UdG), amb un tribunal format per Josep Lluís Barona Vilar (Universitat de València), Isabelle Renaudet (Aix Marseille Université) i Montserrat Cabré i Pairet (Universidad de Cantàbria). El treball de l’historiador, dirigit pel doctor Joaquim Maria Puigvert Solà, del departament d’Història i Història de l’Art de la UdG, analitza, des de la perspectiva sociocultural i política, les identitats professionals -la mèdica i la farmacèutica-, a través d’un conjunt de llocs de memòria, com és el cas de la farmàcia Esteva de Llívia.
La tesi compendia quatre articles. El tercer està dedicat a la farmàcia llivienca i revisa la història de l’apotecaria, així com en desvetlla noves dades, algunes sorprenents i meritòries.
Coromina ha posat de manifest que cal esperar la publicació de l’article a una prestigiosa revista acadèmica, dedicada a la història de la medicina, ciència i salut, abans de fer públic el seu contingut. Bona part d’aquest ha estat possible gràcies a l’anàlisi de la documentació que conserva l’arxiu del Museu de Llívia, “d’alt valor patrimonial”, segons Coromina.
Desmuntant mites
Per a Coromina la tesi desmunta els mites de l’origen i de la propietat de la farmàcia Esteva. “La farmàcia Esteva no era d’època medieval ni va ser la més antiga d’Europa. Sí que va ser d’època moderna. Tampoc va ser d’una sola saga familiar (la dels Esteva), des dels seus orígens. La farmàcia que hi havia a Llívia havia estat gestionada per altres famílies. Tot plegat, però, no disminueix el valor del conjunt patrimonial, singular i d’alt interès”, afirma Coromina.
“En la meva investigació analitzo com aquests dos mites han estat presents al llarg del segle XX i XXI. També com durant el procés de patrimonialització han dialogat aquests dos mites i la identitat política, perquè primer es va destacar la seva espanyolitat i, més tard, la seva catalanitat”, exposa l’investigador.
“En els últims anys el museu està contribuint a promoure estudis, per tal d’evitar una narrativa falsa, errònia i inventada”, conclou Coromina que ha destacat, especialment, la tasca duta a terme en l’actualitat pel Museu de Llívia, que potencia l’estudi i la revisió del discurs de la farmàcia de Llívia.
A banda, la tesi recull detalls poc difosos o fins avui desconeguts. L’any 1929, el president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona es referia a la possibilitat que l’instrumental de la farmàcia de Llívia formés part del Poble Espanyol de Barcelona. Un fet similar va passar anys després, ja els anys 70, quan el Museu de la Farmàcia Hispana de Madrid va oferir una de les seves sales per a tenir-hi exposada la farmàcia llivienca.