Una Ofrena floral i la conferència de Jordi Pasques van iniciar els actes del Centenari del naixement de l’Esteve Albert i Corb (1914-1995)

La Societat Andorrana de Ciències (SAC), va iniciar el programa d’actes del Centenari del naixement de l’activista cultural, escriptor i guionista Esteve Albert i Corb, nascut l’any 1914 a Dosrius i que va morir a Les Escaldes l’any 1995. La conferència amb el títol “Esteve Albert i la seva aportació universal”, va anar a càrrec de Jordi Pasques.

A l’ofrena floral al cementiri de Santa Coloma, van assistir el familiars i amics així com la Cònsol Major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer que va dedicar unes paraules a la memòria de l’il•lustre creador que reposa a les nostres Valls.

A continuació, el Centre Cultural La Llacuna va acollir la conferència de Jordi Pasques que alhora és el Comissari de l’Any dedicat a l’Esteve Albert. Les activitats, es desenvoluparan en paral·lel, tant a Catalunya com al Principat d’Andorra.

Va fer la introducció Antoni Pol, que va fer una certa comparativa entre l’Esteve Albert i Jordi Pasques, per la seves afinitats de recerca en entorns bastant propers.

Pasques, gran admirador de l’Esteve Albert, va fer una exhaustiva biografia de l’homenatjat. Destacant que va ser a través del “Pessebre Vivent” d’Escaldes-Engordany creat per l’Esteve Albert, que Andorra va començar a rebre turistes a l’any 1956. Eren els primers visitants del país, que venien a veure l’obra escenificada. Per altra banda en aquells temps l’entorn d’Engordany permetia d’identificar-se talment com un “Pessebre” natural a l’aire lliure. Era un escenari perfecte per a una representació autèntica, on fins i tot els pastors eren realment pastors, amb el seus propis ramats i recreant personatges tan específics com el “flabiolaire”.

El gran esperit engrescador de l’autor del “Pessebre Vivent d’Escaldes-Engordany” va fer que tots els andorrans hi participessin, fins i tot ell mateix feia de pastor i la seva filla feia de nen Jesús.

Esteve Albert va encarregar fins i tot algunes cançons específiques per al Pessebre Vivent, i s’hi van incorporar alguns cantaires de la coral d’Encamp com el mestre Jaume Casadevall, entre altres.

Aproximadament un any més tard, l’Esteve Albert va crear el “Retaule de Sant Armengol” al claustre de la Catedral, on encara és representa cada any després d’un lapsus d’una certa inactivitat.

L’Esteve Albert en la seva estada de 5 anys d’estudis al Seminari de Barcelona

havia coincidit amb el seminarista que més tard esdevindria Cardenal Jubany.

De la seva biografia, Jordi Pasques va dir que a l’any 1926 va publicar el primer recull del cançoner popular català.

A l’any 1933 va rebre el primer homenatge per part del món de les Lletres i les Arts.

Al 1936, quan era membre del Comitè, va editar “Morts de persones”. Va ser redactor en cap del Diari de Mataró i va treballar amb Layret. El 27 d’abril del 1937 ell i 5 persones més van ser detinguts pels fets de Bellver. L’any 1939 escrivia el seu poema “Romanç”. Després es va casar amb la Magdalena Subirà i varen tenir 6 fills.

Més endavant va viatjar a Santiago de Xile on va contactar amb l’escriptor Pablo Neruda. L’any 1945 va fundar els “Cavallers de l’ordre del retrobament”, amb Jaume Lladó, Llovera i Layret. El 1946 a Dosrius la seva vila natal, va organitzar la Primera Conferència del Front Nacional de Catalunya. Va editar la Revista clandestina “Horitzons” i va publicar altres temes a Editorial Barcino que posteriorment es va ubicar al Principat d’Andorra.

Va fer de Mestre d’Escola a Mataró durant alguns anys. Va escriure una petita obra de teatre dedicada a la seva professora de geografia amb el nom de “Esther”.

Després va fundar una secció de la Federació de Joves Cristians. En aquesta etapa va ser quan amb motiu de l’Any Sant del 1950 a Roma, que l’Esteve Albert va conèixer personalment al Canonge Carles Cardó ( 1884 – 1958). Cardó era nascut a Valls,(ciutat agermanada amb Andorra la Vella des del 1967), però residia al Palau Episcopal de Roma i els va acompanyar en la seva estada amb motiu de l’Any Sant.

L’Esteve Albert admirava els escrits de Cardó a diferents mitjans de l’època com el diari “El Matí”, “La Veu de Catalunya” i fins i tot la revista “La paraula Cristiana”, etc.

Cardó autor de diversos llibres, Doctorat en Filosofia i Pret Canònic va traduir Séneca.

En el llibre “La Memòria de l’Esteve Albert” publicat el març 2013, una edició a cura de Josep Puig i Pla, i en el seu pròleg, Hilari Raguer, fa referència als encontres amb Cardó i també amb Pau Casals (1876 – 1973). A la portada del mateix llibre hi ha un fotografia d’Esteve Albert precisament amb Pau Casals que els va convidar al Festival de Prada on també hi va assistir Carles Cardó. L’Esteve Albert explicava que Casals tot i que no volia tornar a Espanya fins que no acabés la dictadura, va haver de venir al Vendrell per l’enterrament de la seva primera esposa. Segons l’Esteve Albert, per facilitar el desplaçament des del seu exili, Pau Casals, va necessitar de la intervenció de Miquel Mateu i Pla, que aleshores era Ambaixador a París i juntament amb l’oncle d’Hilari Raguer (el prologuista d’aquest llibre) que era primer secretari tècnic de l’Ambaixada, van fer els tràmits pel viatge de Casals al Vendrell (1955).

Tornant a la conferència de Jordi Pasques sobre la vida i obra de l’Esteve Albert, Pasques va dir que era un home avançat al seu temps i un creatiu nat, va crear obres tan diverses com “Combat per Catalunya (1930 – 1937), però principalment obres teatrals. A part del “Pessebre Vivent d’Escaldes Engordany”. Anteriorment havia creat un autosacramental que després de demanar l’autorització per interpretar-lo, el va estrenar en català en uns moments certament delicats per la llengua catalana.

I altres obres com “La cuca de llum”, una representació que precisament aquest any s’ha recuperat. Per altra banda també “Bandera de Catalunya” que sempre s’havia representat el divendres Sant.

En l’àmbit andorrà, l’Esteve Albert va escriure “La Vella Andorra vista per Mossén Cinto” (1959). “Sant Ot bisbe d’Urgell” (1963), “Les abadeses de Sant Joan” (1965).

Va ser l’any 1996, un any després de la seva mort, que va rebre un homenatge postum al Principat d’Andorra.

Posteriorment s’han editat altres obres inèdites de l’Esteve Albert: com “Invocació al re-trovament”(Poesia) (1996), “Camí de ramats” que es va publicar l’any 1997, era una obra teatral d’ambient muntanyenc. Altres obres com “Destí de Catalunya i Occitània” va veure la llum l’any 1998. “Arnau d’Almaric” també per al teatre es va publicar el seu guió l’any 1999.

pasquesAl 1998 i en una altra línia es va publicar “Conceptes bàsics de l’escola del saber viure bé” que amb el subtítol de “Argentona i els argentonins”, la qual cosa dona idea de la seva amplia capacitat productiva.

Jordi Pasques va concloure dient que, l’Esteve Albert era un avançat al seu temps, ja que va promoure l’Escola de Natura, l’Escola del Bosc, entre altres projectes inacabats.

La seva filosofia girava a l’entorn del respecte pel mediambient, quan encara ningú no en parlava. Tenia una especial sensibilitat per totes les coses que l’envoltaven i estimava la recerca històrica; en definitiva era un home de Pau, tot i la seva tasca com a activista.

És evident que estem devant de la vida i obra d’un geni de la creativitat, la literatura i l’activisme social a través de diverses disciplines. L’Esteve Albert mereix aquest reconeixement popular, tal com s’ha programat, als indrets que el van acollir. La celebració del Centenari del seu naixement omplirà d’actes tot l’any, entre Catalunya i Andorra respectivament; on Jordi Pasques, n’és sens dubte, el Comissari més fidel.

 

TOTES LES NOTÍCIES