És una de les parts menys conegudes de la història recent d’Espanya però suposo que algun dia s’hauria de fer una investigació “seriosa” sobre el que va suposar el moviment dels insubmissos a l’exèrcit espanyol. I és que entre el 1988 i el 2000 va haver uns 50.000 joves que es van negar a servir al que llavors es coneixia com a mili i que era obligatòria. Una mica menys de 1.700 van ser detinguts, molts d’ells per períodes llargs i alguns d’aquests van suïcidar-se a la presó perquè no resistien les condicions imperants en ella. Finalment, a partir del 2001 el servei militar obligatori va ser dissolt. Durant aquests 12 anys també va haver centenars de milers de joves espanyols que es van fer objectors de conciència, una mesura prevista per la llei però que va desbordar el sistema. Va ser un veritable front de rebuig a una institució mal vista i considerada caduca que va acabar amb la seva desaparició.
Fent un resum ràpid i una mica injust, la resistència va començar des dels marges del sistema: els pacifistes a ultrança i els més esquerranosos. Al principi, l’esquerra abertzale estava en contra perquè considerava que s’havia de fer la mili però a un altre exèrcit (volien dir ETA, així de clar) però van acabar veient el potencial subversiu d’aquesta revolta i es van apuntar. A mitjan dels 90 el nacionalisme basc i el català rebutjaven la mili, perquè estaven en contra d’un exèrcit que consideraven contrari als seus pobles, però també hereu del franquisme. I no oblidem, a més, que l’anomenada mili era costosa pels qui la patien i vista com molt inútil. Aquest enfrontament salvatge d’una part del jovent contra l’exèrcit va tenir costos per molts dels qui es van atrevir. Però va demostrar que si hi ha un fort moviment d’insubmissió, el cost de la repressió és molt alt i la pervivència del que està sent qüestionat és dubtosa. Tan alt va ser el qüestionament, que finalment, va acabar desapareixent la mili. Dues dades curioses que potser volen dir molt. L’esquerra abertzale va publicitar tant el pacifisme interessat i l’antimilitarisme, entre els joves bascos i nabarresos que va acabar creixent el rebuig contra ETA en aquest col·lectiu, quelcom que probablement no era el que desitjaven. I constatar que en els darrers anys el servei militar obligatori ha estat abolit a altres països europeus i cap d’ells ha hagut d’experimentar un rebuig tan gran a aquesta situació. Potser, només potser, a Espanya hauria passat el mateix sense revolta i, simplement, per raons econòmics. Potser.
