Una fe que no es fa solidaritat, és una fe morta

Així s’expressa el Papa Francesc: «Una fe que no es fa solidaritat, és una fe morta. La fe sense solidaritat és una fe sense Crist, una fe sense Déu, una fe sense germans». En un món de consumidors compulsius com és el nostre, aquest proper divendres, o en un altre dia, els voluntaris de “Mans Unides” ens tornen a invitar a ser solidaris i a fer una cosa bastant estranya: “sopars de la fam”. Sopars on no se sopa, o es menja poc, per compartir així la vida de tants i tants que no sopen mai o quasi bé mai. Un sopar de solidaritat amb els germans dels països pobres o en vies de desenvolupament. I després ho aportem a la col·lecta del diumenge que ve i el Senyor ho multiplicarà. Amb el lema del 2018: “Comparteix el que importa”, i “planta-li cara a la fam”, “Mans Unides” té com a objectiu reforçar el dret a l’alimentació de les persones més pobres i vulnerables del planeta. Continuen ensenyant-nos a “allargar la mà” al qui ens necessita, i a estar “units” Nord i Sud, països desenvolupats i en vies de desenvolupament. Serà una campanya per continuar treballant per posar en comú experiències, iniciatives i propostes que ajudin a viure la solidaritat.

Les forces de la injustícia ens volen desmoralitzar, perquè tot vagi seguint sense cap canvi de solidaritat i de justícia més radical. Ens oblidem de les multituds famolenques de l’Àfrica, de l’Àsia, de l’Amèrica empobrida… I fins aquests països ens són presentats com a impossibles de millorar. Potser nosaltres mateixos, en algun moment, podríem pensar que ja tenim prou problemes a Catalunya i a Andorra, perquè encara ens hàgim de preocupar dels altres llocs. Però cal afirmar amb convicció i amb solidaritat concreta, que els problemes de tots aquests països pobres, per llunyans que semblin, són també els “nostres” problemes, ja que tots som fills de Déu i “germans”. Per això “Mans Unides del Bisbat d’Urgell” col·laborarem aquest 2018 amb 2 projectes solidaris educatius a Uganda i a l’Índia.

Sovint ens interpel·lem sobre què podem fer davant tanta misèria que prové d’uns pecats de persones i grups, i d’un pecat estructural. Joan Pau II deia el 1999: “És un fet incontrovertible que la interdependència dels sistemes socials, econòmics i polítics crea en el món actual múltiples estructures de pecat” (Sollicitudo rei socialis, 36). Hi ha una tremenda força d’atracció del mal que porta a considerar com a «normals» i «inevitables» moltes actituds. I les consciències queden desorientades i ni tan sols són capaces de discernir-ho. Amb tot, no ens podem rendir davant d’un mal moral que sembla inevitable. Cal exercir la “virtut” de la solidaritat, que no és pas un sentiment de vaga compassió o d’entendriment superficial pels mals de tantes persones, properes o llunyanes. Al contrari, és la determinació ferma i perseverant de comprometre’s pel bé comú i de lluitar contra les estructures de pecat. La fe en la victòria de Crist sobre el mal ens dóna la certesa que fins i tot les estructures més consolidades pel mal poden ser vençudes i substituïdes per “estructures de bé” (cf. Compendi Doctrina Social n. 193).

Promovem, per tant, una “cultura de la solidaritat” i ajudem els projectes de “Mans Unides”. Eduquem-nos per a la solidaritat, amb dejuni voluntari, amb contenció de despeses i amb generosa donació de part del que considerem que és nostre, perquè de fet –com diuen els Sants Pares de l’Església- ja no és del tot nostre, ja que per justícia és dels qui no tenen res.