Vaig començar amb la pràctica de la meditació fa una dècada. Més o menys. Què buscava? Doncs una pau interior més gran i una manera d’aturar l’ansietat que a tots ens domina. I si se’m replica que a no tothom ens domina, diré que segur que a mi sí. No vaig obtenir els resultats que esperava, així de clar ho diré. Podríem dir que vaig practicar malament o bé no prou..o bé que la meditació no funciona. O totes les coses al mateix temps. Durant un temps la pràctica de la meditació va esvair-se i els llibres de filosofia oriental van desaparèixer. Fa poc va tornar a agafar embranzida per un motiu ben simple. No per trobar la pau interior profunda ni per aconseguir la revolució interior. Més simple: per dormir millor. A molts, la mala gestió de l’estrès ens provoca el que s’anomena insomni de manteniment. En el meu cas he descartat que l’origen sigui una dolència física per una raó molt fàcil d’entendre: quan surto de territori andorrà acostumo a dormir no només bé, sinó molt bé. I la meditació regular sembla que, per ara, m’està servint per a gestionar millor l’estrès. De fet, en tenir menys ansietat puc dormir millor i em fa sentir de més bon humor. Però el meu jo inquiet replica a l’instant: i si tot això no és més que un efecte placebo? Una pura conseqüència de la suggestió. I la resposta seria que si és així, tant fa. Perquè la meditació va d’això: d’anar descobrint el buit que en el fons ens tenim i acceptar-ho. I acceptant-ho, superar la por i l’ansietat.

No tinc cap objectiu religiós profund. Tot i que penso que els ensenyaments de Buda són molt vàlids, discrepo força amb el que han fet els seus seguidors. D’entrada creant una institució religiosa i, sobretot perquè no puc creure en el concepte d’ànima que es va reencarnant fins que s’atura el cicle. Però suposo que això és el que hem de fer en aquesta vida: adoptar els ensenyaments que més ens convencin i descartar els que no. De fet, aquest consell era del propi Buda, i és evident que la majoria dels seus seguidors no l’han fet cas. Tampoc tinc una gran visió del que es pot aconseguir perquè sóc conscient que les persones som febles i que hi ha un límit per a la millora que podem assolir. Ja ni parlem de la perfecció perquè aquesta no existeix. En definitiva, el que vull és allunyar mentre practico la meditació, una mica més l’ansietat i que pugui tenir una relació més fluida amb el meu entorn i amb mi mateix. Acceptar-me més i acceptar més els altres i sembla que el resultat no és zero, tampoc és grandiós. Però ja és un principi. Potser algun dia l’ansietat entrarà al meu interior i s’esvairà com ha vingut. Però aquest dia no ha arribat ni crec que arribi aviat. Potser, afortunadament, perquè el més probable és que millor que el punt de destinació és el camí. I que això és el que dóna més plenitud a les nostres vides.