L’any 1985, Atenes era designada Capital Europea de la Cultura. Era la primera capitalitat cultural de la història, un referent que amb el pas dels anys han seguit d’altres països i estats del món que han creat les seves pròpies capitals culturals. A Catalunya, la feina en aquest sentit comença l’any 1997 amb el naixement de l’organització Capital de la Cultura Catalana, una entitat de la societat civil totalment independent que des d’aleshores treballaria de forma voluntària per desenvolupar la capitalitat de la cultura catalana en tot l’àmbit lingüístic i cultural català. L’any 2004 Banyoles era escollida com a primera Capital de la Cultura Catalana, el tret de sortida a una tasca que ja ha superat la dècada de vida i que naixia amb l’objectiu d’ampliar la difusió i el prestigi social de la llengua catalana, incrementar la cohesió cultural entre els diferents territoris que la parlen i projectar la ciutat o comarca que cada any fos escollida. El Parlament de Catalunya va donar suport, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 25 de març de 2004, a la Capital de la Cultura Catalana.
La Capital de la Cultura Catalana 2015 és Vilafranca del Penedès (Alt Penedès); l’any vinent Vic (Osona) serà la Capital de la Cultura Catalana 2016; el 2017 serà el torn de Reus (Baix Camp), i el 2018 Manresa (Bages) serà el referent cultural per a l’àmbit lingüístic català. I per darrere ja hi ha hagut moltes altres ciutats que han fet la seva aportació a aquest projecte: Esparreguera (Baix Llobregat) 2005; Amposta (Montsià) 2006; Lleida (Segrià) 2007; Perpinyà (Rosselló) 2008; Figueres (Alt Empordà) 2009; Badalona (Barcelonès) 2010; Escaldes-Engordany (Principat d’Andorra) 2011; Tarragona (Tarragonès) 2012; Ripoll (Ripollès) 2013, i Barcelona (Barcelonès) 2014 són els municipis que han desenvolupat fins ara una Capital de la Cultura Catalana.
D’altra banda, l’organització Capital de la Cultura Catalana desenvolupa també campanyes de promoció cultural, amb la voluntat d’ajudar a donar a conèixer el patrimoni cultural ubicat en l’àmbit lingüístic català. Una de les característiques d’aquestes campanyes és que sempre són de participació ciutadana, i ja han atret centenars de milers de persones que han ofert de forma voluntària el seu temps i els seus coneixements tant per a les diferents capitals culturals com per a les campanyes de promoció cultural.
Al web de Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat)hi ha documentada aquesta tasca a través d’un centenar de fulls informatius mensuals de la història de totes les capitals de la cultura catalana.
Per Ens de comunicació / AMIC – Redacció
