Amb 40 anys d’experiència, a Catalunya funciona una cooperativa que ofereix a les persones una amplia gamma de serveis d’atenció domiciliària i sociosanitària, de qualitat, a preus competitius. Per a aquesta tasca, compta amb més de 5.300 professionals. Entre les activitats més destacades trobem l’atenció personal, neteja de llar, suport social i familiar i relació amb l’entorn.
Gestiona eficaçment l’atenció domiciliària per a persones dependents en els serveis socials d’ajuntaments i consells comarcals d’arreu de Catalunya, entitats públiques que són clientes de la cooperativa des de fa molts anys. Si cal, dona serveis de teleassistència, neteges de xoc, àpats a domicili, tractament i recuperació funcional, suport emocional i psicològic i suport en el seguiment sanitari.
Si els serveis socials de les entitats públiques donen el servei domiciliari directament, al meu parer es converteixen en jutge i part, en el cas d’haver d’atendre a alguna reclamació dels usuaris. En canvi, si les entitats públiques subcontracten el servei, es converteixen en àrbitres, en les denúncies per situacions conflictives, entre qui dona el servei, qui el rep i qui el finança. En primera instància qui les resol és la pròpia cooperativa i, en segona, els serveis socials de l’ajuntament de què es tracta.
Amb els clients, la cooperativa té signat un contracte, de drets i obligacions, amb un plec clàusules tècniques i administratives, entre les quals els motius de rescissió del contracte. Pel compte que li va, procura donar un bon servei i, per tant, són rares les reclamacions que rep la cooperativa o la municipalitat, per part dels usuaris.
Un avantatge addicional per als municipis que subcontracten el servei rau en el fet de no haver de contractar personal per a donar servei a un col·lectiu, el de les persones dependents que no para de créixer a causa de que vivim més anys, la qual cosa fa que cada cop s’hagin de destinar més recursos públics i privats.
Els cooperativistes treballen en un pla d’igualtat, tant per les qüestions econòmiques, com les relacionals o laborals, revertint els guanys o excedents de caixa a la pròpia cooperativa, en tant que entitat sense ànim de lucre. Una persona un vot és llur lema.
En un percentatge gradual preestablert, els ajuntaments i consells comarcals es fan càrrec del cost del servei en funció dels ingressos econòmics de l’usuari, el seu grau de dependència o altres paràmetres de salut social i econòmica. Qui vulgui, però, pot contractar el servei de forma privada, en quin cas haurà de satisfer la tarifa íntegra, en no haver estat valorat si té dret a un preu reduït.
El model cooperatiu proporciona feina a 280 milions de persones arreu del món, al 10% de la població activa global, en 3 milions d’empreses cooperatives.