Un important dèficit a cobrir

Lluís R. Samper Pascual

Al meu parer, un important dèficit a cobrir per part de la iniciativa pública, privada o mixta, és el de places en residència geriàtrica. En aquest moment, hi ha cues en les llistes d’espera de persones que necessiten ser internades en residències geriàtriques. Encertadament, a Andorra, ara s’està prioritzant l’atenció domiciliària, per tal de que les persones grans dependents puguin romandre a la llar el màxim de temps possible.

Això vol dir que necessitem disposar de més places en residències geriàtriques. A causa d’una major esperança de vida, la demanda es veu incrementada cada cop més. Segons l’Associació Andorrana per la Malaltia d’Alzheimer, ara, a Andorra, són unes 700 les persones les que, en major o menor grau de dependència, estan afectades de la malaltia d’Alzheimer o demència senil.

En el 2050 es calcula que seran 4.000, segons una projecció de futur efectuada per la pròpia entitat. Per a cobrir la mancança d’estructures d’internament, alguns comuns comencen a parlar de promoure la construcció d’una residència geriàtrica, en llurs respectives demarcacions comunals. Com que els comuns no tenen competència en matèria de salut, crec que les eventuals residències comunals ara només podrien ser no medicalitzades.

Qui diu manca de residències, diu també manca de pisos tutelats, fórmula ben acceptada entre les persones grans no dependents, sobretot per les que poden deambular i conserven una certa autonomia. Són persones que no estan prou malament per a ser internades en un centre sanitari, ni prou bé per a romandre soles a la llar. Molt em temo que el Govern d’Andorra no té, per ara, previst promoure la construcció de residències geriàtriques a cada parròquia, altrament ja estaria posant fil a l’agulla per a promoure la construcció de residències geriàtriques a les diferents parròquies, vista la necessitat imperiosa i l’interès manifestat per part dels comuns.

Una opció seria que el propi comú, unilateralment, en fos el promotor i el gestor. Cas de que la corporació municipal renunciés a assumir les dues funcions, una possible alternativa seria donar facilitats a empreses privades del país o de fora, per a assumir-les, mitjançant un concurs públic, amb un plec de clàusules administratives i tècniques, entre les quals el compromís de reservar el número de places concertades que es determini, satisfer un lloguer pel solar i ocupar-se de la gestió.

Les facilitats a empreses a les quals em refereixo en la frase anterior podrien consistir en una cessió en ús d’un solar comunal o privat, per un mínim 25 o més anys, renovables tàcitament per uns altres tants en règim de lloguer pagat a la propietat per l’empresa adjudicatària o el comú, segons sigui el cas. Arribat a termini el contracte, el propietari recuperaria el domini del seu terreny i accediria a la nua propietat de la infraestructura construïda, fórmula molt semblant a la que fou emprada per a promoure la construcció del Palau de Gel de Canillo, contracte que com sabem ha estat recentment renovat.

Considero que les persones acollides en els nous centres que eventualment es posin en marxa haurien de poder gaudir dels mateixos drets i obligacions que les persones internades en altres centres del país. En concret em refereixo al fraccionament en tres parts de la quota mensual, una primera coberta pel Govern, una segona coberta per la CASS i una tercera per la persona internada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

[do_widget id=category-posts-pro-64]