Un grup d’alumnes de La Xarxa de Centres d’ Autoaprenentatge de Català visiten l’Exposició “Benvingudes a casa vostra…”

La setmana passada un grup d’alumnes dels Centres d’Autoaprenentatge de català, van visitar l’exposició “Benvingudes a casa vostra: les obres patrimonials fora d’Andorra”.

En la visita guiada per l’Alexandra Capdevila, els estudiants de català van seguir amb entusiasme les explicacions de la guia que va aportar molta informació sobre cada una de les peces exposades, amb dades que van des de l’origen de l’obra, fins a l’explicació sobre el mètode que s’hauria emprat per a desenganxar-les del mur on havien estat realitzades originàriament.

En la part introductoria s’hi inclouen uns fragments del poema “Rondel de l’adieu” (1890) escrit per Edmon Haraucourt (1856- 1941) i que fa referència al viatge extrem. En aquest cas, per a nosaltres simbolitza el viatge de les obres d’art. L’autor de “Rondel de l’adieu”, a  part de  poeta, era periodista, dramaturg i compositor. Per cert aquest poema al seu dia va ser transformat en cançó (1902) pel tenor Francesco Paolo Tosti (1846 – 1916). Tosti és el compositor d’algunes napolitanes que van cantar al seu dia grans tenors, des de Carusso fins a Alfredo Kraus, Luchiano Pavarotti i Josep Carreras, respectivament. 

A continuació vam contemplar la majestuosa “Mesa” original de Sant Romà de Vila, de la qual a Andorra només hi resten dos muntants del lateral (amfitrions) que han estat exposats conjuntament amb l’original cedit pel MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya).

La admiració més gran va ser per les pintures originals de Santa Coloma que presidien l’arc principal de l’espai cultural, al centre del qual hi havia la imatge de la Verge del Remei que és temporalment a l’exposició, però que el seu lloc habitual és a l’església de Santa Coloma, on retornarà quan s’acabi la mostra a la data prevista pel 15 de gener 2015.

Mentre, les pintures romàniques originals de Santa Coloma en format de volta de canó que el govern va adquirir l’any 2007, al Museu Prusià de Berlin, restaran guardades en la mateixa sala d’Exposicions del Govern com fins ara. 

S’ha de dir que les pintures originals de Sant Romà de les Bons estan presentades en forma plana, ja que va ser molt difícil de conservar-les amb la seva forma original, que era en semicercle a l’absis de la Capella del segle XII. Al seu lloc original hi ha una reproducció molt fidel que els visitants poden admirar tot l’any.

centre catala

Quant al “Lavatori de peus”, pertanyent a Sant Esteve d’Andorra la Vella, actualmente es troba al Museu del Prado a Madrid i a la mostra és va poder admirar mitjançant una filmació autoritzada pel museu espanyol. Aquí a Andorra tenim algunes sanefas i un animal en forma de toro alat.

Els originals de Sant Miquel d’Engolasters es poden visitar a la mostra mitjançant una connexió d’internet amb el MNAC, ja que l’absis en semicercle no es pot desplaçar per raons de conservació.

De Sant Miquel de Prats hi ha la pradel·la que al seu dia el govern va poder adquirir, així com una altra part del mateix conjunt que va ser adquirit per la Fundació Crèdit Andorrà. El conjunt inclou una escultura més tardana de Sant Jordi que habitualment es guarda “in situ” i on tornarà acabada l’exposició. Per altra banda s’ha de constatar que pertanyent a l’església de Prats i coincidint amb la mostra ara visitada, el MNAC acaba de comunicar que els seus conservadors han localitzat al museu de la Universitat de  Yale als Estats Units, el Crist en Majestat originari d’aquesta església de la parroquia de Canillo. És de suposar que el Ministeri de Cultura farà quelcom per a la possible recuperació, d’aquesta obra important, que també forma part del nostre patrimoni comú.

De la visita a l’exposicio s’ha de destacar la taula de “La Verge, amb el Nen i els Àngels músics” provinent de Santa Eulàlia d’Encamp. L’autor hom pensa que fou Ramon Gonsalbo (1398 – 1474) de la Seu d’Urgell, considerat fill del també pintor Jaume Gonsalbo. Sembla que en la mateixa etapa hauria  pintat el retaule de Sant Armengol de la Catedral de Santa Maria d’Urgell.

Tenia el sobrenom de “Mestre d’All”, i és considerat un dels pintors més destacats del segle XV al Pirineu on hauria aportat altres interessants obres, que inclouen les pintures del retaule Major de l’Església de Santa Maria d’All (Isòvol a la Baixa Cerdanya). 

Segons els experts, la taula gòtica de “La Verge, amb el Nen i els Angels músics” formaria part del compartiment cimer del Retaule de l’Altar Major de Santa Eulàlia. Rataule on també hi hauria la cara de l’Àngel, un original que ha il·lustrat el catàleg de mà de la mostra “Benvingudes a casa…”. La taula es va descobrir a les golfes  de la rectoria d’Encamp, a finals de la dècada del 1980, la qual cosa va permetre conservar-se en bon estat fins que va ser adquirida legalment pel MNAC. 

Al mateix indret de Santa Eulàlia d’Encamp, actualment hi ha una taula barroca que data del 1701 i que coincideix amb el ple barroc musical, concretament a l’època de Johann Sebastian Bach (1685 – 1750).

 Finalment i com a conclusió,  s’ha de dir que el Department de Patrimoni ha sabut donar forma a aquesta àmplia “família d’imatges” que formen part de la història cultural i també social, que inclou diferents estils des del romànic fins al gòtic i el barroc.

Una “família d’obres” que ara comparteix espai temporal en una mateixa sala. Després de festes hauran de tornar a la vida normal i cada una de les obres, recuperarà el seu destì, satisfetes que, almenys per uns mesos, han estat juntes i sense fronteres.

En acabar l’entranyable “visita familiar”, els estudiants dels Centres d’Autoaprenentatge del català, acompanyats per l’Assessora Montse Burgués (Centre d’Escaldes), alguns van apuntar a la pissaarra, la seva obra preferida del patrimoni andorrà.

I tots vam sortit de l’exposició amb molts més coneixements de la història de l’Art en majúscules i amb el sentiment que cal preservar i protegir tots els elements que formen part de les arrels patrimonials, per caminar cap del futur. 

Tanmateix, la llengua forma part d’aquest patrimoni, que la Xarxa dels Centres de català del Principat d’Andorra, està preservant com un bé immaterial que alhora incideix i incidirà en el respecte per l’art i la cultura en el sentit més ampli de  l’expressió. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *