Un dels meus defectes personals ha estat sempre la desconfiança: en la gran majoria de les persones, les situacions i les institucions. Aquesta percepció ha canviat força i no ha estat un mèrit meu, tot s’ha de dir. He tingut la immensa sort de conèixer gent que, tot i els seus defectes, mereix una gran confiança. Bona gent, en definitiva i per resumir. He exercit de periodista i venedor i això m’ha permès conèixer una gran varietat de gent i, entre elles, gent molt maca. Això va fer que la meva gran desconfiança es matisés i ara hagi arribat a la conclusió que la gent no som ni bons ni dolents majoritàriament. Però que hi ha més bondat, amagada, del que ens pensem. I que es pot confiar, en línies generals, en la majoria de les persones la major part de les vegades. Ara confio, amb reserves, en la gent i en el que ens pot donar la vida. I això és el que diuen també els més elevats mestres espirituals però he arribat a aquesta conclusió d’una manera més mundana: trepitjant el carrer, vaja.
 
En canvi, la meva opinió sobre les institucions s’ha modificat per a pitjor. Crec que, com tota creació humana, no són gaire de confiar. És cert que en línies generals la societat funciona: els avions acostumen a enlairar-se bé i a la seva hora per donar un exemple fàcil d’entendre. Però cada institució acostuma a obeïr a la llei bàsica de la supervivència i l’expansió. Recordo una conversa que vaig tenir amb un capellà gran i molt conservador que criticava de forma salvatge l’Església Catòlica. Va venir a dir-me que semblava que el dimoni s’hagués apoderat del Vaticà però afegia que era, simplement, una institució i aquesta és molt difícil de canviar. Era un monstre que havia agafat vida pròpia em venia a dir. Encara no havia arribat el Papa Francesc i no sé que en deu pensar d’aquest gran reformista però segurament diria d’ell que se li girarà la feina i, probablement, no canviï tant com ell voldria o desitjaria ja que és molt i molt difícil.

Confiar en la majoria de les persones. Desconfiar de les institucions. No sé si és una gran simplificació però és la meva i, de moment, no trobo cap gran prova en contra.