Un col·lectiu infrarepresentat a l’esfera pública, a Andorra

Lluís R. Samper Pascual

En aquells països on les persones grans es beneficien d’un entorn favorable a llur participació social, els majors de 65 anys solen gaudir d’una millor salut física i mental. Sens dubte, tant si ets jove com si ets vell, participar de la vida social té un efecte positiu per a la salut personal.

Cal, però, que l’entorn sigui propici, sense quina premissa poc avançarem en millorar l’escassa participació. En definitiva, no és la persona gran qui pot decidir participar en l’esfera pública. Crec que és la societat qui ha de fomentar i establir les condicions favorables per a assolir l’objectiu.

Com podem promoure la participació de les persones grans a Andorra? La finalitat és noble, però suposa un treball immens fer que el postulat esdevingui una realitat. Escassa és la presència de persones grans en els òrgans rectors de les entitats públiques i parapúbliques d’Andorra.

Al meu parer, una manera simple de fomentar gradualment llur presència podria consistir en què, en renovar els òrgans rectors, hi hagi l’obligació legal d’incloure persones grans en les candidatures electorals, en la mateixa proporció que el pes demogràfic dels majors de 65 anys.

Seria útil també que un cop a l’any es realitzés una sessió extraordinària del Consell General, dedicada a les persones grans on, en presència dels membres del col·lectiu que hi vulguin assistir, fossin presentades, debatudes i aprovades, si s’escau, sengles ponències sobre llurs propostes.

[do_widget id=category-posts-pro-64]