L’inspector en cap de la Policia Nacional espanyola Celestino Barroso, que l’any 2014 era agregat a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, va extorquir els dirigents de Banca Privada d’Andorra (BPA) per a obtenir informació sobre el compte de la família Pujol a l’entitat. Així ho confirma l’àudio a què ha tingut accés el digital català ‘El Nacional’, segons ha publicat aquest mateix mitjà aquest dimarts a la nit, i tal com recull avui dimecres RàdioSeu, en el marc de l’actual desclassificació de documents de la coneguda com a ‘Operació Catalunya’, amb que el Govern espanyol d’aquell moment, liderat per Mariano Rajoy, pretenia atacar la reputació de líders polítics catalans per a intentar frenar el procés cap al referèndum d’independència.
Aquesta gravació, segons detalla ‘El Nacional’, ha estat inclosa en una de les querelles que els responsables de BPA van presentar a la Batllia d’Andorra contra els suposats responsables de la trama andorrana de l’Operació Catalunya. En aquesta conversa, presumptament, Barroso mateix transmet als financers un missatge “de Madrid”: Una inspecció d’Hisenda contra la filial de BPA a la capital espanyola, Banco Madrid, i els suggeria que aquesta recerca s’aturaria a canvi d’accedir a “alguna cosa”, que ell assegura no saber.
La conversa va tenir lloc el juny del 2014 i Barroso es va presentar com a inspector en cap del Cos Nacional de la Policia d’Espanya i com a agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra. Va subratllar, però, que l’operació era “molt seva”, segons afirma aquest mitjà. I a preguntes del seu interlocutor, el conseller delegat de BPA Joan Pau Miquel, sobre si la visita tenia caràcter oficial, Barroso va contestar lacònicament: “Deixem-ho entre cometes”.
El representant de la policia espanyola també va explicar que el missatge que se li havia demanat que els transmetés des de Madrid deixava molt clar que la intenció de la inspecció era tancar el banc, i que hi havia una entitat nord-americana disposada a agafar-ne les regnes un cop passés això. En tot cas, reiterava que estava a les mans del financers aturar la inspecció i que tot continués com estava, sempre i quan accedissin a allò que se’ls demanava. Es volia, en definitiva, que es vulnerés el secret bancari andorrà i que es lliurés informació sobre el compte dels Pujol.
Accés a les dades que no va impedir la intervenció del banc
Els propietaris del banc, els germans Higini i Ramon Cierco, han negat sempre haver facilitat cap tipus d’informació a les autoritats espanyoles, però el mitjà explica que l’1 de juliol del mateix 2014 un informe intern de la policia mostrava una captura de pantalla amb moviments del compte dels Pujol a BPA. El mateix informe indicava que la informació s’havia aconseguit amenaçant els dirigents del banc. Una setmana més tard, de fet, la captura de pantalla fins i tot va aparèixer a la portada del diari madrileny ‘El Mundo’.
Es dóna la paradoxa que, a més a més, aquesta suposada acceptació del xantatge per part de l’Estat espanyol no va evitar que BPA i la seva filial espanyola fossin finalment intervinguts. Va ser el març de 2015 arran d’una nota del Tresor nord-americà (FinCEN), que alertava les autoritats andorranes de la possibilitat que a través de BPA s’estigués fent blanqueig de capitals, i que va portar paral·lelament el Banc d’Espanya a intervenir Banco de Madrid.
Causa oberta a la Batllia
Es dona també la circumstància que entremig del presumpte xantatge i de la intervenció de BPA, el gener de 2015, Mariano Rajoy va fer la que seria la seva única visita oficial a Andorra com a president del Govern espanyol. Rajoy es va reunir amb el llavors cap de Govern andorrà, Antoni Martí, i també va fer parada a la Seu d’Urgell per a conversar amb el copríncep episcopal Joan-Enric Vives, en la que va ser, de fet, la primera visita d’un president espanyol al Palau Episcopal urgellenc. En aquella estada, va estar acompanyat dels ministres d’Interior, Jorge Fernández-Díaz, i d’Hisenda, Cristóbal Montoro.
Actualment tots tres -Rajoy, Fernández-Díaz i Montoro- estan citats com a investigats en la querella contra l”Operació Catalunya’ presentada a la Batllia per l’Institut de Drets Humans d’Andorra i pel col·lectiu d’advocats Drets, tot i que de moment encara no han comparegut al Principat per a declarar. Els demandants els acusen d’un presumpte delicte d’organització criminal.