Per a intentar aportar una pinzellada d’humor m’ha semblat escaient oferir-vos un acudit del meu gastat repertori que, per obsolet, des de fa temps tinc pendent de renovar: “Un resident al Principat des de feia uns anys, de sobte es mor. Com que sempre havia portat una vida ordenada, la seva ànima és acollida al cel. Al poc temps de ser-hi, el difunt demana a Sant Pere poder fer alguna activitat que l’ajudi a passar l’estona i a combatre l’avorriment majúscul que pateix.
Per a donar solució als neguits del difunt, Sant Pere li dona una arpa i li assigna un núvol on poder-la tocar. El difunt es lliura, amb més ànima que cos, a tocar-la, però el tedi continua apoderant-se d’ell, qui de nou s’adreça a Santa Pere per a que li digui quina altra cosa pot fer.
L’apòstol pescador respon al difunt que pot anar al purgatori i a l’infern a veure quin pa s’hi dona allà i decidir si es queda al cel o no. Sant Pere adverteix al difunt del perill que corre d’enlluernar-se amb les aparences, com també el risc de deixar-se entabanar pel dimoni. En realitat, sovint les coses no són el que semblen, li diu Sant Pere.
La primera excursió des del cel, la fa el difunt al purgatori. De l’experiència en surt totalment decebut. Allà no hi passava res. Les ànimes en pena, amb unes llargues melenes blanques, inerts, esperaven la redempció dels pecats, envoltades d’un silenci sepulcral permanent i ensordidor.
La segona, el difunt la realitza a l’infern, on queda entusiasmat pel que veu. Constata que tots els plaers terrenals hi són representats, dels quals podrà gaudir activament sense límit si tria anar a l’infern. Decidit fermament a mudar-se a l’infern ho fa saber a Sant Pere, qui l’adverteix de nou del risc al qual està exposat.
Fent cas omís de les advertències de Sant Pere, entusiasmat, el difunt pren les maletes i es planta a infern. Truca, li obren la porta, li agafen les maletes i li donen un pic i una pala. Negativament sorprès pel fet, el difunt amb veu tremolosa exclama: “AIXÒ NO ÉS EL MATEIX QUE L’ALTRA DIA!!!”. Aleshores el diable li respon: “MIRA NOI, AIXÓ ÉS COM A ANDORRA. UNA COSA ÉS VENIR DE TURISTA I UNA ALTRA DE RESIDENT”.