L’Àrea de Sociologia d’Andorra Recerca Innovació (AR+I) ha elaborat, per primera vegada, una enquesta política postelectoral, arran de les eleccions generals celebrades al Principat el passat 2 d’abril. El treball de camp s’ha dut a terme entre el 15 de maig i l’1 de juny d’aquest 2023, mitjançant enquestes telefòniques realitzades a la població del país major de 18 anys.
La mostra està formada per 1.205 persones (805 de nacionalitat andorrana i 400 d’altres nacionalitats) escollides de manera aleatòria. Hi ha sobre representació de nacionals andorrans per a poder obtenir una mostra representativa de les persones amb dret de vot.
Gairebé un 62% dels enquestats de nacionalitat andorrana diuen que la política els interessa “molt” (13%) o “bastant” (49%), davant d’aquells que responen “poc” (27%) o “gens” (11%). La proporció d’enquestats andorrans que diuen que la política els interessa molt o bastant ha augmentat nou punts respecte de l’enquesta preelectoral feta també aquest 2023, assolint així el percentatge més alt dels darrers deu anys.
Un 24% dels enquestats responen que no hi ha cap polític que els mereixi confiança i un 22% o no ho sap, o no contesta. Per contra, un 27% contesten Xavier Espot; un 8%, Cerni Escalé; un 6%, Carine Montaner i un 2,5%, Pere López, seguits en menor proporció per altres polítics.
Prop d’un 54% dels enquestats andorrans diuen que estan “bastant” o “molt” satisfets amb el funcionament de la democràcia al país. Un 37%, opinen que estan “poc” o “gens” satisfets, i un 8%, “ni satisfets ni insatisfets”. El percentatge d’aquells que responen estar “molt” o “bastant” satisfets ha augmentat nou punts respecte de l’enquesta del 2022.
Un 65% de les persones enquestades de nacionalitat andorrana diuen que van seguir la campanya electoral de les darreres eleccions del 2 d’abril amb “molt” (19%) o “bastant” (46%) interès, mentre que un 34% la va seguir amb “poc” (23%) o “gens” (11%) interès.
Segons la percepció dels enquestats de nacionalitat andorrana, el tema més debatut pels partits que es presentaven als comicis ha estat l’habitatge (61%), a molta distància de les altres respostes.
Els mitjans de comunicació que més han utilitzat els enquestats de nacionalitat andorrana per a seguir la darrera campanya electoral, amb una freqüència de cinc dies a la setmana o més, són els diaris, ja siguin en format paper o digital (47%), seguits d’internet i les xarxes socials (35%) i la televisió (30%), mentre que la ràdio és el mitjà menys esmentat (12%).
Preguntats per si la campanya electoral els va acabar de fer decidir el seu vot o si ja el tenien decidit abans, la majoria d’enquestats de nacionalitat andorrana (62%) responen que ja el tenien decidit, mentre que un 32% diuen que la campanya els va fer acabar de posicionar-se.
Un 24% dels enquestats andorrans diuen que senten més simpatia o consideren més proper a les seves idees Demòcrates per Andorra; un 19%, per Concòrdia; un 12%, pel Partit Socialdemòcrata; un 7%, per Andorra Endavant; un 2%, per Liberals d’Andorra; un 1,5%, per Acció i un 1%, per SDP. Les variacions més destacades en la simpatia pels diferents partits entre l’enquesta realitzada unes setmanes abans de les eleccions i l’actual és un augment en el percentatge d’enquestats que diuen que senten simpatia per Concòrdia (que passen d’un 6% a un 19%) i per DA (d’un 20% a un 24%), mentre que la resta de partits mantenen pràcticament els mateixos percentatges.
Finalment, nou de cada deu enquestats diu que si pogués votar a les eleccions d’Andorra ho faria, mentre que el 8% respon que no.