Sempre que faig endreça d’arxius em clavo sorpreses; la d’aquest estiu ha estat, ves per on, un dels mots més conjugats els últims anys, i segurament un dels top del lèxic periodístic del primer quart de segle. El turisme encara no ha rodat en aquesta secció.
Però les sorpreses, en realitat, no s’acaben mai. O les anomalies. Perquè de l’origen del turisme, filològicament parlant, hi ha ben pocs dubtes, per no dir cap: és una adaptació directa de l’anglès tourism, derivat de tour, ‘viatge, excursió’, pres al seu torn del francès tour, ‘passeig’, derivat de tourner, ’girar, tornar’. Una paraula molt del segle XX, vaja. Però és clar, encara que sigui un manlleu, ho és d’una llengua germana, el francès, cosa que ens fa pensar que podria tenir més família; i efectivament, els diccionaris etimològics la col·loquen a la família de torn, del llatí tornus, i aquest del grec tórnos, amb el mateix significat. Això ens l’emparenta amb mots tan quotidians com ara el verb tornar (i la seva nombrosa colla de compostos, de tornavís a tornajornals), substantius com entorn, retorn o trastorn, torner o torniquet), etcètera.
Ara bé, malgrat aquesta assignació a una família concreta, el turisme continua força sol. No del tot, perquè en aquest segle encara escàs que duu de vida ha aconseguit fer exactament tres derivats: turista i turístic, que són obvis, i un relativament més sorprenent: agroturisme, una activitat relativament moderna (és pràcticament filla del segle XXI) que ha entrat gairebé de manera immediata al diccionari.
Per poc que hi rumiïs, però, no pots no trobar a faltar un terme que ha fet força més fortuna, i que està destinat a ser un protagonista dels pròxims anys: precisament el que dona títol a la columna. Ara mateix, el DIEC recull una trentena de fòbies, des de les conegudes agorafòbia i claustrofòbia a les curioses androfòbia, necrofòbia o hidrofòbia. Durant les dècades que venen, l’oposició al fenomen socialment devastador i laboralment nefast que és el turisme no farà sinó créixer, i aquí els nostres lexicògrafs hauran de demostrar joc de cames; de moment, turismofòbia ja és al Termcat, cosa que ens fa ser optimistes al respecte. De fet, si entre aquestes trenta fòbies n’hi apareix una de tan marginal com la bifòbia (oi que no n’heu sentit parlar mai? Doncs resulta que és l’‘aversió a la bisexualitat que sovint es manifesta amb una actitud discriminatòria’), faria realment mal d’entendre que no hi trobés lloc una de les tendències socials i mundials que marcaran la primera meitat de segle.