L’última Conferència Internacional sobre el canvi climàtic (COP25) celebrada a Madrid ha tornat a posar sobre la taula la frèvola situació mediambiental que viu el planeta terra. Si durant un temps es va posar el focus sobre el consum energètic dels ciutadans amb campanyes per a reduir la despesa de llum, actualment a ningú se li escapa que les problemàtiques relacionades amb el clima tenen relació amb tots els actors socials.
És per aquest motiu que un estudi com el realitzat pel Comitè Econòmic i Social Europeu hauria de fer-nos reflexionar sobre l’impacte que tenen tant els usuaris de telefonia mòbil com les pròpies companyies en la crisi climàtica.
Segons l’informe, en el Vell Continent, actualment hi ha 700 milions de telèfons mòbils que no s’usen. Es tracta de dispositius vells que poden haver quedat obsolets o de dispositius que han estat “jubilats” perquè els seus amos es van comprar l’última versió d’un telèfon mòbil.
La pregunta és clara: Poden ser útils aquests telèfons? La veritat és que precisen d’un recondicionament professional que no li vindria res mal al planeta terra. Segons les dades de l’informe si s’allargués la vida útil d’aquests dispositius, les emissions de CO2 europees es veurien reduïdes en un 43% al cap de 10 anys. Si s’allargués la vida útil en un any, les emissions baixarien en un 23% al cap de 10 anys.
Queda clar que està en les nostres mans treure aquests telèfons del calaix dels artefactes inservibles. Amb tot, també hauríem d’exigir responsabilitats als fabricants que, amb la seva lògica d’obsolescència programada, ens obliguen a invertir cada poc en un nou terminal.