Únicament recordo com es produïren els robatoris, segons reflectia la premsa escrita que en va fer ressò en aquells moments, però he oblidat per complet on i quan succeïren. En plena adolescència, el qui escriu, tenia la disposició habitual de col·leccionar retalls de la premsa, sense un clar motiu per a fer-ho. En descàrrec seu, he de dir que solament m’atreia el caràcter original i sofisticat dels robatoris, tant per llur minuciós plantejament com llur acurada posada en escena.
CAS 1
Dos falsos treballadors d’una casa de mobles, portant un sofà, es presenten a la consergeria d’un edifici d’un barri aristocràtic d’una gran ciutat. Li fan saber al conserge, que han trucat al timbre del pis de la destinatària del sofà, però no hi han trobat ningú. A llur demanda, el conserge els obre el pis per a deixar el sofà, tot mostrant estranyesa pel fet de que la destinatària, en marxar de vacances, no l’avisés de que durant la seva llarga absència li portarien un sofà.
Amagat dins del ventre del sofà, com si es tractes d’un cavall de Troia, introduïren al pis a un expert en obrir caixes fortes, junt amb les eines necessàries per a fer-ho. L’endemà els mateixos dos falsos treballadors de la casa de mobles es personaren de nou a la consergeria, demanant al conserge poder retirar el sofà, perquè anava destinat a una altra persona, com podria comprovar a l’etiqueta, sol·licitud a la qual el conserge accedí sense fer oposició.
CAS 2
A un majorista que venia ferro, en fer inventari, any rere any, trobava a faltar tones de ferro, fins que un dia decidí contractar un detectiu per a esbrinar quina n’era la causa. Abans d’anar al recinte per a carregar, els camions havien de passar per la bàscula, per a establir la tara. D’uns dos-cents metres era el recorregut entre la bàscula i el magatzem de ferro per on discorria en paral·lel una sèquia, arran del camí.
Resulta que un dels camions, que sovint anava a carregar, disposava d’un dipòsit ple d’aigua amagat al costat dret del vehicle, recipient que discretament, sense ser vist, buidava a la sèquia després d’haver passat per la bàscula. L’equivalent del pes de l’aigua expel·lida, se l’emportava en ferro.
CAS 3
Al migdia, amb els establiments comercials tancats, davant d’una joieria de gran prestigi situada a l’artèria principal d’una gran ciutat, dos homes forçuts, portadors d’un armari, s’aturen arran de l’aparador per a eixugar-se la suor del front. Un tercer home que es dins de l’armari, obre les dues fulles per no ser vist.
Des de dins de l’armari, en uns pocs segons, amb un talla-vidres, el tercer home fa un orifici rodo a la vitrina, s’endú les joies, tanca les dues fulles, romanent a l’interior de l’armari, fa dos trucs als «suadors» per a reprendre la marxa i es disparen les alarmes. Els nombrosos transeünts no es van adonar què estava passant. Hom caminava de pressa. Tenien gana per a anar a dinar.