Aquest és un resum de la nota de premsa de Meteocat respecte a l’hivern que acabem de tancar. És a dir, els mesos de desembre, gener i febrer. La temperatura mitjana de l’hivern 2023-2024 ha estat superior a la mitjana del període de referència 1991-2020 a tot Catalunya. Més de la meitat del territori ha tingut anomalies superiors a +2 °C, valors que s’han disparat al voltant de +3 °C al Pirineu, Prepirineu i serralada prelitoral, a causa de les freqüents situacions d’inversió tèrmica.
Cal dir que una temperatura entre 2 i 3 graus per sobre d’una mitjana és una barbaritat. Un exemple. Si en comptes de ser positiva hagués estat de 3 graus per sota de la mitjana global de Catalunya, gran part dels rius catalans s’haurien glaçat molts dies de l’hivern.
De temperatura destaquen rècords centenaris a les dues sèries més longeves de Catalunya: a l’Observatori de l’Ebre, amb registres des de l’hivern de 1905-1906, ha estat de 13,0 °C, apreciablement superior a l’anterior rècord, de 12,5 °C el 2015-2016. A l’Observatori Fabra, amb dades des de l’hivern de 1913-1914, la temperatura mitjana ha estat de 12,2 °C, també clarament per sobre de l’anterior rècord, 11,5 °C, que també data de l’hivern 2015-2016.
A més, a cinc sèries que disposen de dades des de 1950, aquest hivern ha estat també el més càlid: Figueres-Cabanes (Alt Empordà), Igualada-Òdena (Anoia) i Caldes de Montbui, Granollers i Turó de l’Home – Puig Sesolles (Vallès Oriental).
A altres sèries, malgrat no ser rècord, l’hivern de 2023-2024 se situa en les primeres posicions del rànquing: ha estat el segon més càlid a Tivissa i Flix-Vinebre (Ribera d’Ebre), el Pont de Suert (Alta Ribagorça) i Vic (Osona), on ha estat igualat amb el del 2019-2020, i el tercer a Artés (Bages), Girona (Gironès) i Nerets-Tremp (Pallars Jussà).
L’hivern ha resultat sec a més de tres quartes parts de Catalunya.
En valors absoluts, les quantitats més escasses han estat entre els 25 mm i els 50 mm, a una àrea molt extensa que abasta el litoral i prelitoral Central, i entre Osona i la Conca de Barberà, a més de la plana de la Cerdanya, l’extrem sud i punts del quadrant nord-est.
L’altra cara de la moneda correspon als sectors més elevats del Pirineu occidental, amb acumulacions de més de 200 mm. El rècord de la XEMA aquest hivern és de 447,8 mm, a Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran, i és l’únic punt del Pirineu on l’estació es pot qualificar de plujosa. El Segrià, en tenir una precipitació mitjana climàtica molt més discreta, amb precipitació acumulada al voltant de 80 mm ja ha assolit la qualificació de plujós.