Indicis manifestos de canvi: cada dia parlem més d’Espanya i menys d’Estat espanyol. Em refereixo al terme, naturalment, no pas al concepteLlegir

He tingut un somni. He somiat que érem tots a la via, ben agafats de la mà, i de cop i volta venia el tren. No es veia però se sentia el xiulet, aquell xiulet que més aviat sembla un bramul i que fa tanta por.Llegir

Segons Artur Mas, la pregunta del referèndum hauria de ser “Vostè desitja que Catalunya sigui un nou Estat de la UE?”. Segons el sentit comú de la llengua, en canvi, hauria de ser: “Voleu que Catalunya sigui un nou Estat de la UE?”Llegir

Hi ha mots que ens posen davant les nostres contradiccions. No solament com a grup sinó també com a individus. Que jo sàpiga, aquestes paraules no tenen nom, però les podríem anomenar Llegir

Que el país està ben xarbotat es nota pertot: als mitjans i a les converses. Però també en detalls aparentment insignificants. Llegir

No fa gaires anys ens vam fer un tip de riure gràcies a un opinionaire de cul llogat que, endut per la pressa o vés a saber quin defecte de vista, va llegir ‘adopció monopaternal’ allà on deia ‘monoparental…Llegir

El sufix –isme és un dels més productius en català (el DIEC aplega un miler llarg de mots que hi acaben, d’arcaisme a neonazisme), ja que, a més de significar ‘paraula o expressió provinent de’ (castellanisme, llatinisme), també confereix el sentit de ‘teoria, doctrina o corrent artístic’. Llegir

Una de freda i una de calenta. Si l’altre dia era la incorrecció de la pregunta del referèndum el que em sollevava, avui és tot el contrari. El Termcat sotmet a la consideració dels parlants una desena de mots que aviat irrompran amb força en la parla quotidiana.Llegir

M’agrada pensar que la vitalitat d’una cultura es mesuri per la quantitat de francescpujols que té. Entenc per francescpujol aquests talents ocults que, sovint per qüestions de caràcter, altres vegades…Llegir

Això de ser filòleg recreatiu té els seus perills. Aprofitant l’excel·lent acollida que ha tingut el diccionariet El catanyol es cura (Barcanova), amb la gent de Vilaweb decidim convocar un concurs de catanyolades basades en fets reals.Llegir

«El man se chivó al cap d’estudis». És la frase que posen com a exemple un equip d’investigadors de l’Autònoma que han estudiat la influència del castellà de Llatinoamèrica en la parla del jovent de Barcelona.Llegir

Què passaria si us decidíssiu a fer allò que alguna vegada heu somiat (ah, només ho he somiat jo?), allò de l’hábleme en cristiano però al contrari?Llegir

La mestressa de la botiga atenia algú per telèfon i en un moment donat va dir: «Ara truco a magatzem i li dic el què». Les dues persones que assistíem a la conversa ens vam mirar, còmplices…Llegir

Ja ho hem dit mil vegades, i ara en tenim la prova: la llengua desperta passions. Arran d’un exercici pràctic de traducció que vaig proposar aquí mateix ara fa un mes (triar entre niu o niuet d’amor, picador, picadero i conillera per definir l’indret on tenen lloc trobades d’amor furtives)…Llegir

Segona (i última) tongada d’observacions dels clients/solutors a l’apassionant tema de com es fa un cruci, que ha despertat passions. Tornant al recurs de l’anagrama, que és el meu preferit, hi ha un cert nombre de gent que és del parer que només hauria de ser vàlid si fa sentit…Llegir