L’escriptora Susanna Tortosa acaba de publicar un nou llibre de relats per a adults amb el títol El teu somriure dins el cotxe del costat i, novament, ho ha fet a través de la fórmula del micromecenatge. L’obra segueix l’estela de l’anterior llibre La porta tancada, amb relats heterogenis sobre la vida, l’amor i la mort, tots ells precedits d’un haiku.

Com són els nous relats de ‘El teu somriure dins el cotxe del costat’?
El llibre segueix el mateix estil i esperit de ‘La Porta tancada’, relats de diferents mides i punts de vista que fa que sigui distret i a la vegada reflexiu: conté històries que es desenvolupen com novel·les curtes, hi ha monòlegs sobre situacions de la vida que ens fan pensar, alguns tenen un to cínic, altres un punt tràgic i d’altres són romàntics, fins i tot, alguns són poca-soltes i n’hi ha algun de surrealista, però tots tenen vàries lectures.

A ‘La porta tancada’ hi ha relats amb finals oberts, pot ser que hagis tancat algun d’aquests relats en el nou llibre?
No ben bé, però pels amants de ‘La porta tancada’, els explicaré que he escrit la segona part del primer relat “Marxem?”, això pot ser un altre bon motiu per llegir ara ‘El teu somriure dins el cotxe del costat’.

La teva escriptura reivindica la grandesa de les coses petites?
D’alguna manera sí, per mi el relat que dóna el títol al llibre parla de la importància d’un petit gest que si no estem atents ens passa desapercebut, però que si en sabem gaudir ens pot donar molta satisfacció. Les petites coses són les que ens poden fer més feliços perquè són les que tenim més a l’abast, en canvi, sempre estem preocupats per tot i ens costa arribar al que és essencial a la vida.

A més, també hi ha poemes…
Sí, confesso que de poesia en sé ben poca cosa, però de vegades, intentant desenvolupar una idea que tinc per a un relat, m’ha sorgit un poema sense buscar-lo. En aquesta ocasió els he volgut incloure per trencar el ritme de la lectura. També hi ha il·lustracions que acompanyen alguns d’aquests poemes.

Precedir els relats amb els haikus ja ha esdevingut un dels teus trets característics.
Amb ‘La porta tancada’ vaig experimentar aquesta combinació d’un haiku com a introducció a un relat. Unes poques paraules que et fan reflexionar abans de començar a llegir i que després pots entendre millor el sentit mentre es desenvolupa la història que hi trobes a continuació. En general, va ser un èxit, encara ningú ha sabut trobar un llibre que tingui aquesta composició, així que m’ha semblat interessant apostar perquè això formi part del meu estil literari.

Totes les vivències poden ser font d’inspiració?
Sí, és evident que el nostre dia a dia és molt ric si el sabem reconèixer. Des que escric estic més atenta a tot el que em passa al voltant. Qualsevol aspecte de la vida quotidiana pot ser una bona història o una bona reflexió, i jo ho aprofito tot!

Per què has escollit de nou el micromecenatge per publicar el teu tercer llibre?
Trobo que el micromecenatge és un sistema fantàstic per difondre el llibre abans de tenir-lo a les mans. És una manera d’assegurar-ne la venda i d’assegurar lectors que deixaran o compraran el llibre a altres persones. Una plataforma de llançament inicial de l’obra a la que has dedicat tantes hores, esforç, il·lusió i energia.

Què és el millor que t’aporta escriure?
Escriure em dóna poder, el poder de manegar històries i personatges segons la meva voluntat. Entro en un refugi on la ficció s’apodera de la meva fantasia per desenvolupar un relat a partir una idea concreta o abstracte, que malgrat surti de mi, pot ser que no hi tingui res a veure.

Canvies molt el xip per escriure contes infantils?
Els contes infantils em donen aire fresc perquè em poso en la pell dels nens i deixo que una història màgica m’embolcalli. Ells tenen més capacitat d’abstracció i, encara que són molt exigents, també són molt agraïts.

Què t’aporten les opinions dels lectors?
L’escriptura té sentit si hi ha un lector que interpreta, opina i recolza tot l’esforç que hi ha al darrere. Ells són l’estímul per continuar aquest camí dins la literatura, les seves ganes de llegir-me em donen l’energia per tirar endavant el projecte de publicar llibres.

Qui s’ha encarregat de la producció del llibre?
Editorial Próxima s’ha encarregat de maquetar i produir el llibre. En aquesta ocasió he escollit una editorial del Maresme amb la que hi ha una connexió més enllà de la simple impressió del llibre. El seu nom editorial recolza El teu somriure dins el cotxe del costat malgrat vingui del micromecenatge.

Quins nous projectes guardes dins les butxaques dels pantalons?
M’encanta que facis servir aquesta expressió que has tret del meu relat “Butxaques de passió”. La passió mou la meva vida i, per tant, tinc molts projectes que ja m’estan sortint de les “butxaques”.

Tinc pendent de publicar un nou conte infantil i com tinc moltes idees ja m’estic plantejant un cinquè llibre per a adults que encara no he decidit si serà de cinc o sis relats llargs o serà una novel·la curta, ja ho veurem. I el que també m’agradaria molt és fer un curtmetratge amb alguna de les meves històries.

Per Autor: Ramon Teixidó / Foto: Escarlata Blanco