Un amic pescador – naturalment de canya- em proposa un nou concepte gastronòmic. El suquet de recapte.

M’explica que ell, tal i com està la mar, mai aconseguia una pesca prou copiosa com per fer una convidada als seus amics. Fins el dia que va descobrir el congelador. Des d’aleshores, quan torna de passar una estona a les roques o a la platja amb la canya tirada, neteja el peix (mabres, sards, algun llobarro, etc…) i el guarda degudament protegit. Així, de mica en mica, aconsegueix fer una reserva que, quan arriba a un cert nivell, li serveix per convidar als amics a un suquet. El plat ideal per aquestes assemblees de peixos diferents.

Un plat que jo he associat immediatament amb la bouillabaisse dels mariners del Midi francès i amb els ranxos (arromescats o no) dels nostres mariners. Aquells que es preparaven amb els peixos més o menys alterats per l’arrossegament, just arribada la barca a la platja. I, no ho nego, he tingut la temptació de matar la il·lusió del meu amic dient-li que no hi havia res de nou sota el sol. Que tot ja estava inventat.

Però ara m’adono que no. Que el meu amic acaba de donar-me una gran idea que, imprudent, m’afanyo a compartir amb vosaltres. Sovint, el privilegi de poder accedir al peix de la llotja de Vilanova i la Geltrú poques hores desprès de la seva pesca, em posa davant dels ulls una rata, una escòrpora o un parell d’aranyes temptadores a les que, pel seu migrat volum i tot i el preu més econòmic que solen tenir en no ser de ració, no m’arriben per l’àpat de casa i m’obliguen a marxar moix i amb la cua entre les cames.

A partir d’ara, ho tinc clar. Com qui surt a la muntanya a buscar bolets i no es resigna a fer una truita per ell i els conserva, pacient, fins que la propera sortida li permet fer-ne un àpat, aniré atresorant al meu congelador aquests petits presents de la mar. Aleshores, el dia que en tingui prou quantitat, atacaré la cassola de ferro colat que dorm al prestatge de la cuina per preparar un suquet de recapte. A la salut dels meus i en honor de l’amic que, sense saber-ho, m’acaba de donar una gran idea.