El passat dia 21 de novembre, l’Ambaixada Espanyola al Principat d’Andorra va presentar una interessant exposició de l’autora, Judith Prat, que a través de 67 obres fotogràfiques ens apropa a la història i la mitologia de les bruixes, o sia, d’aquelles dones condemnades a la forca o la foguera. La mostra ha comptat amb la col·laboració de l’Extensió de l’Institut Cervantes de Tolosa.
Va obrir l’acte l’Excel·lentíssim Sr. Carlos Pérez Desoy, Ambaixador d’Espanya i que va presentar a la Sra. Aurora Baena, directora del Centre d’Art d’Escaldes-Engordany, la qual va fer la introducció a la mostra en substitució de l’autora Judith Prat, que per motius aliens no va poder assistir a la inauguració, però que sí es desplaçarà a Andorra i farà una conferència, el proper 15 de gener 2025, coincidint amb la clausura de l’exposició, que es podrà visitar fins aquesta data, concertant-ho prèviament.
S’ha de constatar que la fotògrafa i documentalista, Judith Prat, entre d’altres distincions, l’any 2023 va rebre el premi d’Imatge de la Societat Geogràfica Espanyola, i el premi “Artes & Letras de fotografia” (2017), “Prix de la Photographie París” (2014) i una llarga llista més de guardons. Ha treballat en altres països com Àfrica, Amèrica Llatina i l’Orient Mitjà sobre diferents aspectes de la temàtica de gènere. L’any 2021 va publicar el seu foto llibre “Matria”.
Ara, Judith Prat, ens aporta el seu reconeixement a aquelles “bruixes” i ho fa a través de les 67 imatges d’algunes dones que se senten identificades amb les antigues bruixes i que, alhora, resideixen prop de l’entorn Pirinenc on, segons els experts, entre els segles XV i XVIII, al Pirineu, és el lloc on es va donar la cacera de bruixes més important d’Europa. Va ser a Catalunya on els delictes de bruixeria van ser perseguits per les tres justícies, l’ordinària, la inquisitorial i l’episcopal.
L’autora de l’exposició, Judith Prat, propicia un encontre entre el passat i el present i es pregunta: quines serien les bruixes avui en dia? La resposta la donen personatges d’ara com pageses, artesanes, investigadores, etc. Fins i tot, s’hi destaca la doctora rural, Adela Viviente Solé, actualment jubilada i que viu a Canedo (Lleó), indret on aplica diferents tipus de medicina per a prevenir, curar i sanar.
La Carlina (Carlina angèlica) es col·locava a les portes i finestres, una costum que segueix a molts llocs del Pirineu com a protecció contra les bruixes.
Mireia Cabrera Salvadó, que viu a Les Paüls (Laspaúles) on en contacte amb els cavalls hispanobretons, projecta un centre de teràpia per a ajudar a qui ho necessiti. En aquest mateix poble, l’any 1592, van ser assassinades 24 dones acusades de bruixeria i es creu que es la major matança en un sol procés.
En aquest mateix indret de la província d’Osca i que pertany al Pirineu Aragonés també hi viu la Maria Guash Sors, que és fisioterapeuta i tracta els seus pacients a través del contacte amb la natura d’una forma científica i, alhora, “màgica”. La seva casa on viu, des de fa sis anys, està ubicada enfront del macís pirenaic del Turbón on, segons les creences populars, les bruixes del Pirineu celebraven les seves reunions o concentracions habituals.
Tanmateix, la vila de l’Aïnsa, prop de Boltanya, va ser una de les zones aragoneses més castigades per la cacera de bruixes. Aquesta comarca -el Sobrarbe-, segons la documentalista Judith Prat, va sofrir 13 desaforaments per bruixeria durant els segles XVI i XVII que permetien que les acusades no tinguessin dret d’apel·lació en els judicis i, per a fer-les confessar, era lícit aplicar la tortura. Els hi confiscaven els bens i eren sotmeses a la forca o al foc.
Una altra de les fotografies correspon a Emilia Poyuelo Grasa que és guardiana de llavors i viu a l’antic molí fariner de Guaso, també a tocar d’Aïnsa i Boltanya, a la comarca del Sobrarbe. Coneix i usa les plantes medicinals i, alhora, treballa en un projecte de recuperació de llavors autòctones i medicinals de la comarca.
Tal com ens explica la documentalista, Judit Prat, al País Basc francès, l’any 1609, el Parlament de Bordeus va enviar al conseller Pierre de Lancre a Saint-Jean-de-Luz, per a acabar amb les bruixes de Lambourd, on van ser condemnades a mort més de 80 dones per considerar-les bruixes.
Respecte a la paraula “bruixa” podria venir del mot cèltic “vroiska” i caldria situar-la al segle XIII, segons apunten alguns historiadors.
Sobre les bruixes s’han publicat diversitat de llibres arreu, però, aquí, em permeto destacar dos d’aquests llibres publicats al Principat d’Andorra, els quals, detallen i documenten les execucions realitzades en l’entorn pirinenc que ens ocupa.
Per altra banda, l’etnòloga i escriptora Montserrat Palau i Martí (1916 – 2004), en el seu llibre “Entre fe i llibertat: el segle XVI a Andorra”, publicat l’any 1988, ja va comentar que quan el Consell de la Vall havia acordat de fer venir al St. Ofici a Andorra, les reaccions foren diverses, així que l’anunci de la vinguda de la “Inquisició” va crear un gran malestar. La sola paraula d’Inquisició feia pensar en que la forma d’actuar d’aquest tribunal, les persones, eren condemnades únicament sobre la base de la delació.
En la mateixa línia, hom troba un interessant document datat, a París, el 22 de juliol de 1601, en una carta dirigida als cònsols i al Consell d’Andorra, en la qual, el rei de França, en l’exercici dels seus drets i prerrogatives, en tant que comte de Foix, protesta contra la presència del St. Ofici a les Valls d’Andorra i reclama l’expulsió d’aquest tribunal. Diu que la Inquisició ve en minva dels òrgans de justícia tradicionals andorrans que són els únics que han d’actuar a les Valls d’Andorra.
S’ha de destacar que Enric IV (1553 – 1610), que va ser Copríncep d’Andorra des de l’any 1572 fins a la seva mort, l’any 1610, també era comte de Foix i vescomte de Bearn, havia trobat solució al conflicte religiós a França, ordenant la llibertat de consciència i el respecte mutu entre les diferents confessions.
Així que el tribunal de la Inquisició cessà les actuacions a Andorra, encara que els tribunals del país continuaren instruint processos durant molts anys per crims de consciència, especialment encausant bruixes i condemnant-les als assots i a la forca o, a vegades, amb més clemència, potser, a la presó o al bandejament.
Alguns dels libres publicats al Principat d’Andorra:
“Aquí les penjaven” (2004), escrit pel periodista i escriptor, Robert Pastor, i del qual darrerament s’ha fet una segona edició revisada. L’autor ja havia tractat el tema en format de novel·la històrica amb el títol de “Ynessa de Gaxen y otras cinco brujas” (1978). Entre altres premis i obres, Robert Pastor, havia guanyat el “Ciudad de Vitoria” de 1983.
“La Cacera de Bruixes a les Valls d’Aneu” (obra situada al 1424), de l’historiador i arqueòleg Pau Castell, és un altre bon treball. L’autor va obtenir diversos premis a Catalunya, principalment. El llibre esmentat, va ser presentat juntament amb altres novetats de les editorials andorranes, pel també escriptor i periodista televisiu i professor de música, Alfred Llahí i Segalàs, a la 42a Setmana del Llibre en català, a Barcelona (28.09.2024).
Finalment, s’ha de dir que l’Exposició “Brujas”, organitzada per l’Ambaixada Espanyola al Principat d’Andorra, amb la col·laboració de l’Instituto Cervantes, tal com hem dit abans, es podrà visitar fins el pròxim dia 15 de gener de 2025, a la sala d’exposicions de la mateixa Ambaixada, al carrer Prat de la Creu, número 34, a Andorra la Vella, en dies laborables de 10 a 13 i de 16 a 19 hores i els dissabtes de 10 a 13 hores.
Text i fotos: Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA).