Els tafaners són homes i dones que els encanta opinar sobre la vida dels altres i, a banda d’això, també adoren els programes de televisió anomenats telebrossa. Adoren estar informats de la vida aliena, de les coses que fan, però, els agrada més encara, donar la seva opinió sense ser demanada perquè vivim en un estat democràtic i, per tant, creuen que tenen el dret a dir la seva. Aleshores, veient la descripció d’aquesta gent, no t’hauria de sorprendre que demà parlin també de tu, però, malauradament, serà de manera despectiva atès que, són incapaços de veure les teves virtuts i, paral·lelament, se centren en els teus defectes i errors.
No ho poden evitar perquè aquest comportament els alegra la vida, ja que està buida d’emocions, tots els dies són iguals, encara que exteriorment semblin diferents, les sensacions transmeses són similars. Tampoc tenen la capacitat de gaudir de res que no sigui criticar i, per tant, sempre estan amb l’orella parada, no sigui que se’ls escapi algun rumor. És superior a ells, són incapaços de no jutjar les situacions i més quan hi ha coneguts involucrats.
A la feina s’assabenten de tot el passa i si els preguntes sobre la vida dels companys poden fer-te un resum ben detallat en un moment, però això sí, et donaran la seva versió de la història, perquè si no, no té gràcia. És a dir, no tenen ment crítica i, per tant, són incapaços de dissociar les seves creences amb la realitat, és veure la situació i pensar que són els protagonistes.
També cal afegir que hi ha dos tipus de tafaners: els que ho fan amb voluntat de danyar i els que ho fan sense voler. Els segons són gent que està avorrida i tafanejar és el seu oci, la seva manera de distreure’s i, els primers, per contra, tot i estar també avorrits, són gent dolenta i fer el mal, a banda de distraure’ls, també els provoca plaer. Aleshores, una manera de contestar a les seves crítiques destructives seria, per exemple: disculpa, ens coneixem? O, tu qui ets per a opinar sobre mi?
