Som llavors?

La següent frase que em va arribar per casualitat de la mà de Verónica Vivero em va fer reflexionar: “Van voler enterrar-nos, sense saber que érem llavors” I nosaltres, vam sortir a celebrar-ho… Hi ha certes similituds en el nostre comportament humà amb les llavors. Quan ens enfonsem com a persones, bé sigui perquè caiem nosaltres o empesos per altres, es podria assemblar a quan enterren la llavor.

Aquesta llavor triga un temps a germinar i treu la seva energia només dels nutrients de la terra. Així com nosaltres hem de treure forces d’on no sembla haver-n’hi en aquest forat fosc en el qual ens trobem. Un món desconegut i fosc que al final fa que et trobis amb tu mateix i poc a poc t’empeny cap amunt. Igual que la llavor acabes sortint a la superfície. En aquest precís instant som vulnerables, febles i sembla que qualsevol cop de vent pugui arrencar-te però no és així.

Hi ha una nova font d’energia; el sol i un nou món per descobrir. Igual ens passa a les persones en superar una mala experiència ens sentim fràgils però ja no ho som. Amb sort si floreixes i treus el millor de tu cridaràs l’atenció d’algú a qui li vindrà de gust cuidar-te i mimar-te. No necessites a aquesta persona ja que ja tens unes arrels ben fortes. Això és el meravellós de la vida. No necessitar a ningú però si tenir algú. Per tant no et preocupis si caus, només torna a néixer.

Per www.juanjuncosa.com / AMIC

TOTES LES NOTÍCIES