Títol: Som autèntics
Escriptora: Anna Manso
Il·lustrador: Nico Naranjo
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 192
Edat: A partir dels 11 anys
La Raquel, l’Anaïs, la Carla, el Jota i l’Albert estan sobrevivint a un dels estius més avorrits de la història, segons ells. Per a sortir d’aquest estat catatònic decideixen que potser fora bo de fer un vídeo, de gravar alguna de les seves experiències d’aquest estiu. D’aquesta idea inicial en neix Morts de fàstic, un vídeo que resumeix amb molta gràcia i naturalitat el que es pot fer en un barri qualsevol d’una ciutat sense nom durant els calorosos dies d’estiu. I el que ningú s’esperava és que el vídeo, al més pur estil zoo d’en Pitus, com es diu popularment ho peta. A partir d’aquest èxit un seguit d’esdeveniments s’encadenen i marcaran el futur de cada un dels membres del grup.
Anna Manso (Barcelona, 1969) és una de les darreres escriptores de la generació catalana pre-fantasy que periòdicament publica encara per a joves lectors. I que a més ha estat capaç de mantenir-se en el realisme crític, aquella temàtica imperant en llengua catalana per a joves lectors durant els anys vuitanta i noranta.
La seva llarga trajectòria, amb més de cinquanta títols publicats en català i castellà, sempre s’ha caracteritzat per oferir novel·les de ritme trepidant, molt d’acord amb els temps que corren. A més, té la capacitat d’agafar temes al vol, de punyent actualitat, i fer-ne obres que aterren a realitats concretes on els «marginats», els «diferents», sempre hi tenen un paper important i es reivindiquen.
D’Anna Manso n’és especialment destacable la sèrie de la noia N.O.R.M.A.L., on se’ns presenta la vida d’una adolescent i tots els seus problemes amb una mirada crítica, irònica i amb voluntat reflexiva. La seva literatura, carregada de dinamisme, beu de dues fonts principals: de la seva tasca com a guionista i de l’observació sistemàtica dels seus fills durant el pas per l’adolescència, que la va portar a publicar al diari Ara una secció amb el títol «La pitjor mare del món».
En aquest Som autèntics trobem justament tota l’essència de l’autora: una literatura a la ratlla del guió —a tenir en compte les veus narratives diverses—, una problemàtica adolescent on els marginats prenen volada, i elements de rabiosa actualitat, amb la inclusió de diàlegs desenvolupats com missatges de Whatsapp. En definitiva, un altre Manso amb totes les de la llei, amb tot el bon ofici que la caracteritza.
Joan Portell / Clijcat / Faristol