El sistema capitalista s’esgota i ha de ser substituït per un de nou, sustentat en una nova lògica, que ja no pot ser la dels diners sinó la de les persones, tal com planteja el personalisme, defensat pel moviment senior. Tot i existir les condicions necessàries per fer-lo possible, cal convertir-les en efectives, la qual cosa, en l’actual societat alienada i tantsemenfotista, és més que difícil, però no impossible, donat que es disposa del capital humà necessari per aconseguir-ho.
 
El creixent augment de l’esperança de vida, està generant una societat envellida que compta amb un important capital humà desaprofitat. Societat envellida amb dues realitats diferents. Una majoritària de gent gran, amb mentalitat de súbdits servils de la classe política, a la qui culpen de tots els mals haguts i per haver. Una altra minoritària de sèniors, amb mentalitat de ciutadans, que estan convençuts que el motor del canvi comença per ells mateixos, entenent que fent-ho donen vida als anys. 

L’actual moviment de protesta, favorable al manteniment del sistema de pensions, podria ser un primer pas necessari, per prendre consciència que els únics moviments alliberadors possibles, passen per deixar de ser súbdits passius, esdevenint ciutadans actius. Si no som capaços d’afrontar i resoldre aquest canvi cultural, l’envelliment esdevindrà una de les etapes vitals més negatives a les que estarà condemnada la humanitat, amb gent gran aparcada en residencies geriàtriques i altres abandonades miserablement a la seva sort.