La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, ha mantingut una trobada aquest dilluns a la tarda amb el president i vicepresident del Centre d’Investigació, Estudis i Valorització de la Viticultura de Muntanya (CERVIM), Roberto Gaudio i Manuel Capote.
L’entitat, que depén de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi, treballa per posar en valor i salvaguardar la viticultura de muntanya. A la trobada també hi ha estat present la titular de Turisme, Verònica Canals, i posteriorment ambdues ministres i els representants de CERVIM s’han reunit amb els cellers andorrans per intercanviar sinergies al tomb d’aquest sector. Calvó ha agraït la implicació dels cellers així com també del ministeri de Turisme per voler impulsar els productes de proximitat.
La trobada ha permès iniciar el camí cap a la Denominació d’Origen Protegit (DOP) Vi d’Andorra en base al desplegament reglamentari de la Llei 18/2018 de producció ecològica i dels règims de qualitat dels productes agraris alimentaris. La voluntat del Ministeri, que fa aquest camí de la mà dels productors del país, és poder “seguir els règims de qualitat establers per la UE perquè el producte del país pugui ser reconeguts tant internament com externament”, tal com ha assegurat el director del Departament d’Agricultura, Josep Casals. D’aquesta manera, també s’ha acordat treballar un pla per poder impulsar “els productes locals del país com un reclam més per exportar la nostra identitat dins i fora de les nostres fronteres”.
Després de la trobada, els representants de CERVIM han destacat que els vins d’Andorra responen a les condicions establertes per poder formar part dels denominats vins de muntanya i també han emfatitzat la gran qualitat del producte. El sector valora la possibilitat d’adherir-se a l’organisme internacional per poder intercanviar experiències i millorar així les tècniques de producció.
Actualment al país hi ha cinc explotacions agràries, quatre ubicades a Sant Julià de Lòria i una a Ordino, que desenvolupen el cultiu de la vinya i que han acabat creant els respectius cellers de producció de vi com a activitat complementària. Aquestes cinc explotacions destinen en total 8 hectàrees de superfície agrària al cultiu de la vinya, en les quals es cultiven diverses varietats de raïm negre (Cornalien, Mencia, Merlot, Pinot Noir, Pinot Gris, Semillon i Syrah, principalment) i de raïm blanc (Chardonnay, Gewürztraminer, Riesling, Viognier i Albariño, principalment). El cultiu de la vinya es duu a terme entre els 850 metres i els 1.500 metres d’alçada.