Sinergia

Només cal escoltar les agendes dels programes de ràdio o donar un cop d’ull a la mateixa secció dels diaris per adonar-se de com la gastronomia ha anat evolucionant cap a la recuperació d’aquells models medievals de banquet en els que l’arribada a taula dels plats s’alternava amb els espectacles més diversos (lluites, trobadors, danses…). Aparentment per oferir un espectacle integral però, en realitat, per donar temps a la cuina a refer els plats amb el que tornava de la sala.

El més curiós és, però, que aquest cop la sinergia s’ha produït en les dues direccions. I mentre els àpats cada cop més conceptuals de l’alta cuina incorporen música -o entorn sonor-, efectes de llum i projeccions a les parets de la sala, no hi ha festa popular que no hagi incorporat, d’una o altra manera, alguna cosa de menjar i beure, ja sigui en forma de plat suposadament tradicional o de tradició gastronòmica recuperada amb més o menys encert.

Fins i tot algunes festes de nova creació que busquen imitar tradicions més o menys reeixides d’altres realitats culturals han entomat el repte. Una recent festa de graduació escolar de la neta d’uns amics em va sorprendre amb una edició sui generis de Master Chef Junior on els nois i noies competien per un premi en metàl·lic tot presentant un pastís. Naturalment, al més pur estil nord-americà. O iniciatives comercials pures i dures que ens ofereixen sopar tot mirant els estels o sentint un concert que un expert ens va comentant. Tot sigui per la popularitat o per la caixa.

I em sembla molt bé. Sempre i quan tota aquesta parafernàlia no sigui una cortina de fum. Una manera d’amagar una cuina justa de sabor o ració. O la manera de colar, amb el pretext de l’autenticitat, algun invent estrafolari de dubtosa qualitat. Que tots els que tenim una certa edat recordem els temps de postguerra tardana en els que l’àvia allargava amb una mica d’aigua l’ou de la truita perquè semblés de dos ous. Això si no recorria a un conte de llops i princeses per distreure’ns de la migradesa de les racions.

Sinergia sí, però raonada i raonable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *