Si sou servits: El plaer de menjar

Llegeixo en un llibre de Marie France Fisher (El arte de comer) una reflexió absolutament lúcida sobre la necessitat de fer del menjar un plaer, que no una obsessió. Massa sovint, en molts aspectes de la nostra vida, confonem plaer intens amb plaer durador. I està clar que, com més intens és, menys dura. El nostre cos no ho suportaria. Com no suporta l’excés de menjar i hi respon a base d’obesitat, colesterol i altres contrarietats que solem considerar, ai las!, inevitables.

I és que, a l’hora de menjar, aquest raonament de temps i intensitat no es té en compte. Poca gent sap que el caviar, consumit en grans quantitats, pot arribar a ser perjudicial i fins i tot tòxic. Sobretot si està fet a la manera tradicional. Uns quants més saben que aquelles imatges de reis i nobles arrossegant la cama gotosa eren fruit dels banquets diaris on consumir carn en grans quantitats era obligatori i, potser, no massa plaent.

I clar, quan es bandeja el plaer, la decisió de la quantitat a ingerir queda en mans d’altres paràmetres. I la por a passar gana dels nostres adults o la febre de ser el que més menja, ens porta a un consum desaforat que el cos jove resisteix -tot i registrar-ho per passar-nos factura- però contra el que el més adult es revolta. Fent panxeta a partir dels 50 anys o, més insidiosament, acumulant brutícies a la sang. Un consum, a més i sobretot, que no resulta plaent. Que sovint fem com una obligació, buscant el picant i la novetat estètica o cultural més que el plaer personal i gustatiu.

En aquesta tessitura només queden dues opcions. Afartar-se d’unes verdures poc cuites i menys amanides que tombarien d’esquena a un epicuri, o passar del dictamen de la lògica justificant-nos amb la promesa de fer d’aquell excés el darrer. I tot per no haver educat el nostre paladar en les subtileses del gust, en els plaers intensos de la textura o en la delectació prèvia dels aromes. En tot allò que ens ajudaria, quan el cos ens ho demani, a quedar tips amb dos o tres tastets excelsos. Sensorialment tips però de retruc, també fisiològicament. Allunyant així alguns dels fantasmes associats al pas inexorable del temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *