Al meu parer, ser voluntària o voluntari és mostrar solidaritat i altruisme. Sens dubte, és un compromís que demana disponibilitat de temps, però també disponibilitat d’esperit. Alhora, suposa un bon coneixement de si mateix, entre altres qualitats personals. Esdevenir voluntària o voluntari és un acte propi que et mena a reflexionar sobre un munt de qüestions que ens afecten, entre elles la necessitat d’acompanyament en la darrera etapa de la vida de les persones que es troben soles i/o necessiten que algú les escolti.
En general, una cosa que es demana als voluntàries i voluntaris és intentar continuar sent ells mateixos, en una relació sense fusionar-se, sense interpretar-la, sense familiaritats i sense barrejar “la meva història personal amb la de l’altre”. Posseir una formació prèvia em sembla indispensable, complementada amb una altra de permanent, en el cas de que sigui necessària.
Les persones són respectades amb les seves diferències culturals, religioses i filosòfiques. Penso que les voluntàries i els voluntaris han de ser neutres i tolerants. En tot moment, observen un respecte escrupolós per a la confidencialitat i privacitat de les persones.
El respecte de la dignitat de les persones, fins a llur darrer alè, es fa gràcies sobretot a una mirada benèvola de les voluntàries i voluntaris, que referma les persones en la seva dignitat, identitat i existència. Cal felicitar al SAAS, en especial a les voluntàries i voluntaris de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, i en general tot el col·lectiu del país, per tot allò que des de fa anys desenvolupen al servei de la ciutadania.
Una altra qualitat apreciada en la persona voluntària és la humilitat. Permet veure quins són els propis límits o punts febles, és a dir, el grau de la pròpia impotència. La ineptitud per tal o tal tasca voluntària, és legítima i humana. Quan això ocorre, es tracta de poder passar el relleu a algú dotat per a resoldre el conflicte o incident de que es tracti.
Les voluntàries i els voluntaris acullen amb un sincer i càlid somriure als llavis. La capacitat de saber escoltar és al meu parer una de llurs millors qualitats. Segons la Generalitat de Catalunya: “L’experiència fent voluntariat ajuda a desenvolupar una sèrie d’habilitats importants que són molt demanades per a accedir al món laboral. La tasca voluntària té una incidència en l’entorn, però també en la formació, apoderament, aprenentatge i creixement personal de les persones voluntàries”.
El 13,4% de la població catalana fa voluntariat. Per la ingent tasca que realitzen, mereixen també el nostre sincer reconeixement. A Andorra no arribem a aquest percentatge, però el nombre de voluntaris cada any va en augment. De raons per a fer voluntariat n’hi ha moltes i a cadascú el motiva un aspecte diferent.