Algú s’ha preguntat per què dels 7.000 milions de persones, que composen la humanitat, no n’hi ha cap d’igual i totes elles són diferents. Una resposta possible la podem trobar en el pensament científic de Teilhard de Chardin que va reflexionar sobre els Drets de l’Home, arribant a la conclusió que la vida comunitària i la de l’individu no són moviments contradictoris, sinó tot el contrari, la integració de dos components humans necessaris. Segons ell, aquesta integració hauria de contemplar tres condicions. 1.- Un individu no té dret a quedar inactiu, sinó que ha de buscar desenvolupar-se per poder ser ell mateix, donat que del seu perfeccionament depèn del dels altres. 2.- La societat ha de procurar, en benefici propi, que cada individu pugui ser ell mateix, respectant en tot moment la seva originalitat. 3.- En cap cas, sigui quin sigui el fi que es persegueix, les forces comunitàries poden obligar a un individu a que no sigui ell mateix.

Podríem resumir el pensament de Teilhard, afirmant l’obligació ètica i moral de cada individu a ser ell mateix, amb el total recolzament de la comunitat, que en cap cas pot privar-li que ho sigui. Aquest resum també es podria aplicar als diferents territoris que composen el món, canviant tot el que s’ha esmentat sobre individus, per territoris. Així l’eco sistema cultural de Catalunya, tindria l’obligació de ser ell mateix, en benefici propi i de tota la humanitat, participant en xarxes interrelacionades, en les que cada territori hauria de fer el que li toca fer.