La sinceritat és la millor opció per a ser coherents amb el nostre comportament, sobretot quan es tracta del nostre autoconcepte. És a dir, quan algú s’autoenganya només li espera el malestar perquè els seus pensaments no van en la mateixa direcció que el seu comportament. Viurà en la frustració constant perquè li serà impossible aconseguir els seus objectius personals atès, que no estarà preparat acadèmicament, econòmicament, culturalment o anímicament per a canviar o millorar els seus hàbits i costums. Com no es sincera amb si mateix, no coneix els seus límits, virtuts o defectes, s’autoenganya actuant com un superheroi.
Ara, respecte a ser sincers amb els demés ja és una altra cosa ben diferent i amb això vull diferenciar entre donar la nostra opinió quan ens la demanen i quan no. També s’ha de diferenciar entre donar-la a gent de confiança i gent desconeguda o amb qui no interactuem gaire sovint. Aquesta diferència radica en el tipus de resposta que podem rebre, donat que no tots som iguals i segons quines formes o paraules fem servir, poden causar unes sensacions o unes altres. Igualment, la part més important és com reaccionarem nosaltres a les respostes emeses per l’altra part i és que de la mateixa manera que emetem una opinió sense que ens la demanin, també hem d’acceptar les seves conseqüències.
Si no, estaríem fent servir la sinceritat com a modus de comunicació unilateral, on només parlem nosaltres i els demés escolten sense tenir l’oportunitat de respondre. Per tant, som lliures de donar la nostra opinió, però sense faltar al respecte a l’altra part podem expressar els nostres pensaments si això ens alleugereix o pensem que li estem fent un favor. D’altra banda, hem de ser conscients que estarem reflectint la nostra personalitat, donant així pas a que els demés ens puguin jutjar com algú extrovertit i sense complexes a l’hora de parlar. Aleshores, abans d’opinar sense més, hem de pensar si volem una resposta d’aprovació o d’afrontament?
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri