Crec, personalment, que la finalitat de la vida és o hauria de ser viure intensament intentant ser feliços el major temps possible. No a tots ens agraden, ens alegren i ens omplen les mateixes coses. Som tan semblants i diferents alhora que, allò que a algú pot fer feliç, a una altra persona l’avorreix.
Perquè ningú no pot dir amb exactitud com s’arriba a assolir la felicitat, ja que, com deia, no a tots ens agraden les mateixes coses, encara que sí que es pot dir que, trobar-la, deu ser una de les metes més importants a aconseguir al llarg de les nostres vides perquè les coses dolentes venen soles.
Potser hi ha algú que no vulgui ser feliç durant la seva existència. Difícilment podrem trobar algú en aquestes circumstàncies, suposant que arribi a existir. Preocupa’t de ser feliç, no de ser perfecte, la meta és la felicitat, no la perfecció.
La vida és molt bonica de viure, però, alhora, és dura i requereix un esforç constant i permanent per part nostra per a anar endavant, avançant sense defallir en el nostre camí per a assolir allò que anhelem sense deixar d’intentar ser feliços en el nostre trajecte.
Un cop madurem i comencem a tenir clares quines són les nostres metes i els somnis que volem assolir, hem d’anar cap a ells sense descans, sense defallir, sense rendir-nos, afrontant i lluitant contra tot allò que es vagi interposant en el nostre camí.
No tinguem por del que pugui passar, ni dubtem de les nostres veritables possibilitats perquè tots estem capacitats per a afrontar qualsevol repte i l’únic que necessitem és l’aprenentatge, l’esforç i la constància per a arribar-hi amb èxit.
Els obstacles que es van presentant a les nostres vides no hem d’evitar-los perquè és molt millor superar-los. No dubtem de nosaltres en cap instant, no mostrem flaquesa en cap situació, sempre amb actitud, no evitis els obstacles, supera’ls.
La felicitat no és acumular coses, ni persones. La felicitat no és una fórmula màgica que només es troba als llibres. Per a estar bé només cal deixar de tenir por, només cal deixar d’aspirar a ser una cosa que no som.
Si no sou rics i no disposeu d’un cos de mesures perfectes, accepteu la màgia de la vostra imperfecció i apreneu a ser feliços de forma humil.
Per a ser perfectes, l’únic que necessitem és estar tranquils, comptar amb gent que ens vulgui, que no ens jutgi i que ens permeti ser nosaltres mateixos i, a més, ser capaços de gaudir cada dia de la nostra vida amb tot allò que tenim.
Per a estar bé només cal deixar de tenir por, tan sols cal deixar d’aspirar a ser una cosa que no som. Us animo a posar-ho en pràctica i a cultivar aquesta felicitat senzilla que neix des del nostre propi cor.