L’any 2022 ha estat l’any amb més boscos afectats per sequera registrats, just per darrera de l’any 2012, des que se’n tenen dades. L’informe DeBosCat 2022, la xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya, ha registrat 33.072 hectàrees de bosc amb signes de patiment per sequera i calor extrema (decoloració de les fulles, caiguda de fulles o mort).
Aquesta xarxa de seguiment pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat i coordinada estretament entre el Cos d’Agents Rurals i el CREAF, mostra l’impacte de la sequera i les onades de calor de l’any passat en els boscos de Catalunya. Aquesta suma té en compte les afectacions pròpies de l’any 2022, que pugen fins a 10.477 ha noves, però també les que ja hi havia a Catalunya i que han empitjorat aquest any. L’any 2012, el primer any de recollida de dades del Deboscat, es van registrar 40.000 hectàrees afectades, però eren dades que reflectien les afectacions d’aquell any i de tota la història passada que mai s’havia quantificat.
Les dades de l’any 2012 són difícils de comparar amb les de l’any 2022 perquè les primeres són acumulades i el nombre està inflat. Amb els resultats a la mà, es pot dir que el 2022 ha estat l’any més dur per als boscos de Catalunya des que es tenen registres.
El Deboscat mostra que les comarques de la meitat nord de Catalunya han estat les més afectades durant l’any 2022. Gràcies als mapes mensuals que emet el Servei Meteorològic de Catalunya, es pot comprovar que allà on va haver-hi més anomalies de temperatura (onades de calor) i de precipitació és on més afectació hi ha hagut, i que el mes de juny de 2022 va ser determinant per a explicar on han aparegut les afectacions.
Els Pallars, dels que en surten pitjor parats
A escala territorial, la comarca amb més superfície nova afectada és el Pallars Sobirà, amb més de 2.600 hectàrees. La segueixen de lluny Osona i el Berguedà amb 1.300 i 1.200 hectàrees, respectivament. D’altra banda, si es posa l’atenció en aquells boscos que l’any 2021 ja van quedar tocats i que aquest any 2022 han empitjorat, apareixen al rànquing la Noguera i el Pallars Jussà.
En general, si es mira tota la superfície registrada, tant la nova com la reincident, les comarques amb més afectació són la Noguera, el Berguedà, Osona, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, que totes sobrepassen les 3.000 hectàrees. És destacable que algunes comarques que no havien tingut gaire afectació fins ara i s’havien anat recuperant han registrat aquest any 2022 una quantitat notable de nova afectació com ara el Vallès Oriental, el Solsonès o el Bages.
Les espècies
Per espècies, com és habitual, els planifolis (roures, alzines, faigs, etc.) registren molta més afectació que les coníferes (pins, avets, etc.). Tot i això, les coníferes mostren els efectes amb mesos (o anys) de retard i estan tenint una resposta davant de l’estrès per sequera que s’està observant aquest any 2023. També s’ha constatat que, tot i que l’afectació sigui menor en pins, quan els pins passen del verd al marró vol dir que aquell arbre ja ha mort. En canvi, en alzines i roures hi ha més marge i després del decaïment poden rebrotar si les condicions acompanyen.