Hi ha diferències de rols que estan plantejades des del començament: de nens, els homes somien ser bombers, astronautes o metges mentre que les nenes juguen a ser mares i tenir molts fills. Tot i que els llocs i sentiments mai seran iguals, l’arribada d’un fill commociona tant a la mare com al pare i genera un sentiment d’angoixa i responsabilitat que acompanyarà per sempre aquest immens amor per ell.

Avui els pares poden expressar el seu amor pels seus fills, jugar amb tendresa, dialogar lliurement amb ells, col·laborar en el dia a dia de la seva criança construir amb el seu petit un vincle indestructible que tots dos necessiten per sentir-se valorats i per poder desenvolupar-se plenament.

Això va per tots els pares, estiguin solters, casats o separats etc, però especialment per al meu pare, que va ser qui em va criar: vull agrair-li el que ara sóc.

És ben cert que no em vas portar al ventre, però em vas poder imaginar en ell, tampoc tenies els desitjos però senties els nervis per mi.

La sorpresa i ruptura de la teva joventut, la manca de sensibilitat i d’una responsabilitat.

Si encara no eres responsable, jo et vaig ensenyar a ser pare de veritat. Ser pare és una cosa estressant, angoixant, que ve amb la joventut i sense esperar-ho, no ha de ser fàcil, no sempre és meravellós, però al final ho vas acceptar, per això sóc aquí. Crec que moltes vegades hauries volgut fugir, doncs ser pare. Vaig ser la teva raó de viure, simplement vas viure per a mi.

Sé que no esperaves res de mi, el temps deixaria que et sorprengués. M’abraçaves cada dia, em donaves un petó sense raó, vaig volar quan em vas tocar les meves ales.

Gràcies per donar-me la vida, pel teu amor, per les teves carícies, pel dolor, pels teus somriures pel sofriment, pels renys i per l’alè.

Gràcies per ensenyar-me a créixer, a través del sofriment, curant les ferides i consolant-me en els meus laments.

Gràcies per l’exemple de l’honradesa, l’entusiasme i la calidesa, pels renys i desacords, per les veritats i descontents.

Gràcies per ensenyar-me a donar d’intensa forma i res esperar, pels consells i les caigudes, per ensenyar-me com és la vida.

Gràcies amb tot el meu cor, gràcies per ser com ets, que Déu no va poder escollir d’una manera millor al meu pare.

Pare és qui et guia pel bon camí, qui amb amor ensenya als seus nens, home treballador de sacrifici, que tracta a la seva família amb afecte.

Home amb virtuts i defectes, tan gran i amb cor immens.

No importa el regal que puguis fer, sinó l’afecte que li puguis donar, amb un “t’estimo”, amb una abraçada, dolç i afectuós de veritat. Ser pare és només això, ser pare és donar exemple.