Seguiment de les cabres salvatges reintroduïdes a França

cabra-salvatgeMembres del Cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, conjuntament  amb treballadors de la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars (RNCAP), van recuperar, fa uns dies, el cadàver d’una cabra salvatge mascle que va morir el passat mes de febrer presumptament per una allau.
 
Aquesta cabra formava part d’un primer grup d’unes quinze cabres reintroduïdes l’any 2014 al Parc Naturel des Pyrénées Ariégeoises, a França, provinents de la madrilenya serra de Gredos.
 
La cabra salvatge, anomenada ‘herc’ en aquesta zona del Pirineu, s’havia extingit de la zona en les darreries del segle XIX, amb algun exemplar que va ser trobat en els dos o tres primers anys del segle XX. Amb aquest fet, es pretenia recuperar una espècie simbòlica, amb un paper ecològic molt clar i amb un valor econòmic elevat.
 
Les cabres van ser aportades per l’Estat espanyol amb exemplars provinents de la serra de Gredos, més adaptades a l’alta muntanya, fruit d’un conveni de col·laboració entre el Ministeri del Medi Ambient francès i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient de l’Estat espanyol. Aquestes cabres alliberades van ser equipades amb uns collars que permeten fer el seguiment per satèl·lit i conèixer-ne la seva posició regularment. També duia un emissor convencional de VHF per a un seguiment més proper.
 
Els exemplars van ser alliberats a la part axial del Pirineu, en la zona immediata a la frontera, confrontant amb el nord del Pallars Sobirà. Aquests terrenys es corresponen amb la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars i amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu.
 
Seguiment compartit
 
Des de fa un temps, entitats territorials del Pallars Sobirà, com ara el Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) i la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars (RNCAP), així com el Cos d’Agents Rurals (CAR), vénen mantenint relacions de treball i de bon veïnatge a nivell d’informació, formació i gestió mediambiental, amb el Parc Natural dels Pyrénées Ariégeoises (PNPA), a França.
 
Per aquesta raó, tot i que Catalunya no ha participat en aquest projecte, des del primer moment se’ns va demanar la col·laboració en el seguiment de les cabres si passaven al vessant català.
 
L’octubre del 2014 un mascle i una femella van travessar la frontera i van entrar al nostre vessant (voltants del llac de Mariola-Tavascan) i van ser seguits en tot moment pels tècnics francesos i pels de la Generalitat de Catalunya. Les cabres van ser sorpreses per una gran nevada que els va impedir el retorn al seu lloc d’alliberament. D’aquesta forma, es van disposar a passar l’hivern en aquesta banda dels Pirineus. Des d’aquest moment, personal de la RNCAP, del PNAP i un Grup especial de muntanya del CAR van treballar en el seu seguiment.
 
Durant el mes de gener de 2015, els 2 exemplars van ser vistos per membres del CAR en bon estat de salut, en la zona propera a l’estany de la Mariola, amb uns gruixos de neu considerables i amb una accés molt perillós per l’elevat risc d’allaus. Durant el mes de febrer i coincidint amb un servei habitual de presa de dades nivològiques per part d’aquest Grup del CAR, es va albirar la femella però no el mascle. Aquest donava una ubicació fixa i amb uns senyals acústics que presagiaven la seva mort.
 
En els mesos següents, en serveis habituals a la zona, membres del CAR i de la RNCAP van intentar, en diverses ocasions, trobar l’animal i recuperar l’emissor sense èxit, atès el gruix considerable de la neu i el gel. Tot i això, van poder ubicar el lloc exacte on es trobava el mascle, sepultat per una allau parcialment submergida a l’estany, en la seva zona nord.      
 
El mascle va passar al Pirineu català, concretament a la zona de Tavascan, juntament amb una femella al voltant del mes d’octubre de l’any passat. El collar d’aquest va deixar de donar dades GPS a finals de desembre, que és quan els tècnics del PNP Ariegéoises es van posar en contacte amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu i amb el Cos d’Agents Rurals per a fer la col·laboració en el seguiment i per si es podia esbrinar si l’individu era viu o mort.
 
La localització de l’exemplar per part dels Agents Rurals
 
En un primer servei fet a la zona pels Agents Rurals el mes de gener es va localitzar tant el mascle com la femella, tots dos vius i amb aparent bon estat de salut.  Els exemplars es trobaven en una zona amb molta acumulació de neu, a molta alçada i amb un accés força complicat pel risc d’allaus.
 
Al mes de febrer, fent un servei habitual de presa de dades nivològiques per al butlletí de risc d’allaus, els Agents Rurals van localitzar la femella en perfecte estat però el mascle donava mortalitat en els senyals acústics que emetia el seu collar de localització. Aquestes senyals provenien d’una zona amb una acumulació molt gran de neu, en el con d’arribada d’una zona d’importants allaus. Es va fer un primer intent de localitzar l’individu, però no va ser possible ja que es calculava que hi podia haver una acumulació de més de 12 metres de gruix de neu.
 
Els mesos següents, en serveis habitual a la zona tant per part de treballadors de la RNCAP com per membres del CAR, s’ha anat fet seguiment del gruix de neu, així com del senyal de radioseguiment que confirmava que el mascle encara era sota la neu, fins al 25 de juny, en què membres dels dos col·lectius van localitzar l’individu dins l’aigua de l’estany de Mariola, al costat de la congesta de neu que encara hi havia.
 
Donada la importància de recuperar l’animal, ja que el collar que duia estava valorat en més de cinc mil euros, es va decidir fer una immersió en les aigües de l’estany.
 
Un cop recuperat el mascle de cabra salvatge amb el collar, va ser retornat als tècnics del PNP Ariegéoises, que en faran la necròpsia per a esbrinar les causes de la mort.
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *