El Conveni de la UNESCO és el primer instrument internacional, amb caràcter vinculant, que garanteix i desenvolupa àmpliament el dret a l’educació. Els seus principals objectius són la lluita contra la discriminació en l’àmbit de l’ensenyament i l’adopció de mesures per a la promoció de la igualtat d’oportunitats i de tracte en aquest àmbit.

El Conveni relatiu a la lluita contra la discriminació en l’àmbit de l’ensenyament es va adoptar a París el 14 de desembre de 1960 i va entrar en vigor el 22 de maig de 1962. En l’actualitat 103 Estats en formen part, entre els quals es troben la majoria dels països europeus, com Espanya, França i Portugal. L’últim Estat que ha ratificat el Conveni és Bolívia i ho va fer el passat mes d’agost.

El text defineix com a discriminació en l’ensenyament tota distinció, exclusió, limitació o preferència que, basada en la raça, el color, el sexe, la llengua, la religió, l’opinió política o tota altra opinió, així com l’origen nacional o social, la condició econòmica o el naixement, tingui com a objecte o com a efecte destruir o alterar la igualtat de tracte entre les persones en matèria d’ensenyament.

Per tal d’eliminar i de prevenir qualsevol forma de discriminació d’acord amb el que disposa aquest Conveni, els estats part es comprometen a aplicar una sèrie d’accions polítiques. Entres aquestes mesures, consta la derogació i eliminació de totes les disposicions legislatives i administratives que puguin comportar una discriminació en l’àmbit de l’ensenyament. També s’han de prendre les mesures necessàries, si escau per la via legislativa, perquè no es pugui fer cap discriminació en l’admissió dels alumnes en els establiments d’ensenyament. Així mateix, els Estats signataris han d’acordar per als ciutadans estrangers els mateixos drets d’accés a l’ensenyament que els que s’acorden per als ciutadans nacionals. Tampoc hi ha d’haver cap diferència de tracte entre els nacionals per part dels poders públics pel que fa a les despeses de matrícula, a l’atorgament de beques i a qualsevol altra forma d’ajut als alumnes, ni en el lliurament de les autoritzacions i de les facilitats que poden ser cabdals per continuar els estudis a l’estranger. Els països part d’aquest Conveni es comprometen també a formular, a desenvolupar i a aplicar una política nacional per la promoció, amb mètodes adaptats a les circumstàncies i als costums nacionals, de la igualtat d’oportunitats i de tracte en l’àmbit de l’ensenyament.

En el cas d’Andorra, Jover ha remarcat que no serà necessària cap modificació legal ni tampoc cap modificació interna dels sistemes educatius, ja que la no discriminació ja es practica en tots els sistemes educatius del país. Així, l’acceptació del conveni permetrà al Principat complir amb les recomanacions emeses per estaments internacionals com el Comitè Europeu Contra el Racisme i la Intolerància.

Segons ha indicat Jover, el Govern considera que el model d’educació del país “és un dels elements més preciosos i que s’ha d’utilitzar com a marca de país”, i té la voluntat de reforçar la imatge internacional d’una educació de qualitat. L’acceptació d’aquest conveni contribueix a reforçar aquesta imatge.

Seguint els tràmits corresponents, la proposta d’acceptació s’haurà de trametre al síndic general per a l’aprovació parlamentària i als coprínceps per a la seva informació.