Sant Jordi

La diada de Sant Jordi és un dels dies més bonics de l’any. Encara que sigui un dia lectiu i que tothom treballi, la ciutat s’omple de festa: a cada carrer apareixen paradetes de  llibres iroses i tothom porta dibuixat a la cara un somriure especial. Qui no ha desitjat rebre una rosa i un llibre de l’estimat o estimada en aquest dia? Qui no ha dut a la feina roses per a totes les companyes (i a poc a poc, a mesura que anem regalant flors i llibres independentment del sexe, també per als companys)? Qui no s’ha il·lusionat pensant que la lectura encara és ben viva, al marge de les estadístiques que remarquen el descens dels amants de les lletres? Fora del Principat la festa es viu d’una altra manera. Sant Jordi cavaller que deslliura princeses i mata dracs i mirem a Sant Jordi des d’una altra òptica? Què en sabem d’aquest màrtir cristià?. I si mirem més enllà? Com se celebra el 23 d’abril arreu del món? Aprofito la diada per a felicitar-vos a tots i acomiadar-me de tots vosaltres. Durant un any he intentat compartir amb tots vosaltres les vivències i les curiositats sorgides de l’ús de la nostra llengua arreu del territori de parla catalana.

Sant Jordi va ser un dels sants més populars entre la gent i que, encara avui dia, se’l considera un dels sants més importants en l’Església Cristiana Ortodoxa. No obstant això, Sant Jordi és gairebé més conegut per la seva llegenda amb el drac, que explica que el sant va passar en el seu pelegrinatge a cavall per una ciutat que havia de suportar la tirania d’un drac que custodiava l’única font d’aigua de la zona. Els ciutadans tenien l’obligació de lliurar al drac diverses persones de la ciutat amb certa regularitat.

Una d’aquestes vegades, li va tocar a la filla del rei ser devorada pel drac. La van deixar al costat de la font, sola.

En aquell moment va passar Sant Jordi per allà, va matar al monstre i va rescatar la princesa, alliberant la ciutat del seu càstig.

Es diu que al lloc on es va vessar la sang de la bèstia va créixer una rosa vermella.

Aquesta llegenda sembla tenir una clara iconografia: Sant Jordi seria el cristianisme que, muntat en el seu cavall blanc ( l’Església), mata el drac (Satanàs ) i allibera la princesa (els homes, els cristians.

És una de les llegendes més esteses del món, i la creença en Sant Jordi i la seva història existeix en molts països i cultures, adaptada a la religió corresponent.

Sant Jordi té també molta importància com a patró i símbol en moltes zones i ciutats. Va ser patró d’Anglaterra durant molts anys, és l’ideal del cavaller medieval i l’anomenada “creu de Sant Jordi ” ( vermella sobre fons blanc, de vegades amb els extrems rematats per flors de Lis) és present en moltes banderes, entre elles la de Regne Unit i la de Catalunya.

Tot i que la història del drac era, òbviament , una llegenda, i que la pròpia existència del sant s’ha posat en dubte (de fet el papa Pau VI el va eliminar del santoral catòlic el 1969, deixant com a sant ” facultatiu ” o opcional), la veritat és que tots els escoltes tenen a Sant Jordi molt present i celebren cada any el dia original del sant amb acampades i activitats.

Sant Jordi arriba com un cavaller, amb la seva llança travessa el carrer.

Ja veu la princesa que el drac vol menjar, si no es dóna pressa ella morirà.

Li clava la llança, cau escalabrat; la pobra princesa, visca s’ha salvat!

La rosa creixia,

Sant Jordi l’ha agafat i a la princesa ja li ha regalat.

Parades de llibres i roses, escriptors que van signant, carrers, avingudes i places on la gent va passejant.

Comprem lectura i olor per alegrar l’esperit.

La rosa l’he regalat i el llibre, me l’he llegit?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *