San Marino veu l’Acord d’associació clau per a evitar l’aïllament

El cap de Govern i ministre d'Exteriors de San Marino, Luca Beccari i la llavors ministra d'Exteriors d'Andorra, Maria Ubach (SFGA)
El cap de Govern i ministre d’Exteriors de San Marino, Luca Beccari i la llavors ministra d’Exteriors d’Andorra, Maria Ubach (SFGA)

San Marino vol tancar l’Acord d’associació al desembre o, com a molt tard, al gener de l’any vinent. I és que les eleccions al Parlament Europeu són les que marquen el calendari. Sobre la necessitat d’aquest acord, Luca Beccari, cap de Govern i ministre d’Afers Exteriors, ha assegurat que “no és el moment per a ser conservadors, no sé veure quins beneficis té quedar-nos aïllats i plenament sobirans, però no units a Europa. La distància entre ser un Estat membre i un Estat tercer serà cada cop més àmplia”.

Quant a fer aquest acord de forma bilateral, amb països veïns com Itàlia, Beccari ha explicat que hi ha temes que ja són competència de la Comissió i que ja no es poden negociar amb els països veïns, “així que és impossible que puguem arribar a trobar solucions als problemes del dia a dia només a nivell bilateral”. 

Si hi ha un acord, a Andorra es votarà en referèndum, però a San Marino encara no s’ha decidit. La decisió es prendrà a finals d’any o bé per iniciativa del seu parlamentel Gran Consell General, o bé perquè ho reclami un nombre concret de ciutadans. Un resultat que no seria vinculant tampoc pel seu marc legal. Ara bé, el missatge sí que l’hauria d’escoltar la classe política. En aquest sentit, Beccari ha indicat que “el parlament o el Govern poden actuar diferent al que digui el resultat del referèndum, però significaria anar en contra de la voluntat de la gent. No veig un escenari en què surti un no al referèndum i que el Govern o el parlament ratifiquin”.

De fet, el 2013 San Marino ja va celebrar un referèndum. En aquest cas, per si la ciutadania validava demanar a la Unió Europea poder esdevenir un estat membre i unir-se d’aquesta manera al club dels 27. Hi va haver més “sí” que “no”, però no es va arribar al quòrum necessari per a justificar una petició com aquella.

Pel que fa als serveis financers, el punt de partida de Brussel·les és el mateix per a Andorra que per a Sant Marino. Ara bé, ells no volen parlar de línies vermelles. Reconeixen que encara s’està recuperant econòmicament d’haver-se hagut d’adaptar a les directives de transparència. En aquesta línia, el cap de Govern ha destacat que el seu mercat està tancat, ja que “tenim un sector financer que no pot treure o vendre productes en un mercat més ampli com és l’europeu, és molt difícil”.

La lliure circulació de persones i treballadors també és una preocupació compartida. San Marino diu que entén l’obertura. Ara bé, li vol posar limitacions.

[do_widget id=category-posts-pro-64]