Títol: Sabina, la veïna del davant
Escriptor/a: Joaquim Carbó
Il·lustrador/a: Montse Español
Editorial: Barcanova
Pàgines: 72
Edat: A partir de 7 anys
En efecte, la Sabina és la protagonista d’aquesta història contemporània de fades i bruixes en què l’Arnau, el narrador, és un mer espectador. L’argument mostra bàsicament la quotidianitat d’una fada en la societat actual, en la qual s’insereix amb naturalitat.
El nonagenari Carbó destina les vint primeres pàgines a allargar la indecisió del nen abans de preguntar a la Sabina sobre la seva identitat, i les cinquanta restants a explicar les situacions en què s’ha vist implicada la veïna, amb una certa flaire moralitzant que alleugereixen un xic els dits creuats de l’Arnau a l’escena final.
Malgrat la manca de conflicte, la fluïdesa del text, els pessics d’humor blanc i l’originalitat de les vicissituds d’una fada moderna fan que la història passi bé, com era de preveure en un autor d’aquest calibre.
El text, de cos generós i escrit amb un llenguatge prou ric però entenedor, s’escampa per les planes amb una maquetació variada fruit de les il·lustracions predominants, cosa que aprima l’esforç del lector. Tot i no defensar la simplificació del lèxic, la veu del jove narrador Arnau és poc creïble en l’ús de paraules com «una noia jove, bufona i molt eixerida» o «una cua de cavall ben airosa».
La il·lustradora Montse Español, un altre nom consolidadíssim, acompanya el relat amb uns dibuixos que també volen reflectir la modernitat de la fada. Si bé no aporten gaire més, són lloables especialment dues dobles pàgines en què juga amb els reflexos.
Àgata Losantos / Clijcat / Faristol