La gratitud pot enriquir la teva vida. Per a molts seria fantàstic guanyar la loteria, posseir cases, cotxes i tota classe de luxes, però tot això no és suficient. 
Prendre cada nou dia com un regal meravellós és l’experiència més rica i no hi ha diners que pugui comprar-la. Un dia més és una oportunitat més per veure els arbres, el cel, les muntanyes; per gaudir una tassa de cafè calent, per veure el teu programa favorit, per sortir a passejar, per escoltar música, per bromejar amb els teus familiars o amics/as. 
Ja siguis una persona religiosa o no, l’entendre la vida com un obsequi t’atorgarà una actitud constant d’agraïment, assossec i harmonia.
És una temptació pensar que la gratitud arriba en tenir tot el que un vol. És un engany assumir que aconseguiràs la felicitat si tens diners, una família bella i potser una casa a la platja, perquè així i tot la teva saps que hi ha gent que malgrat posseir tot això és ingrata i infeliç i no obstant això hi ha gent molt pobra plena de gratitud pel poc que ells tenen.
Agrair és valorar el que tenim i el que som, és iniciar un cercle virtuós on deixem a un costat les emocions negatives i ens permetem ser més receptius amb les senzillesa del nostre entorn i de les relacions personals.
Gairebé sempre pensem en el que ens falta, en el que tenim, en el que hem perdut, quan en realitat, hauríem d’agrair el que tenim i avançar sense rancors permetent-nos aprendre cada dia amb il·lusió al costat dels qui ens envolten.
Expressar agraïment és molt més que dir “gràcies”. Això és perquè se sol associar la gratitud amb dir “gràcies” per un regal o benefici rebut. La pràctica de la gratitud requereix un enfocament real al moment present, en l’apreciació de la vida tal com és avui i que ha fet la nostra realitat actual possible.
Per a algunes persones donar les gràcies per aquells serveis quotidians és molt fàcil: el desdejuni, la roba neta, l’oficina endreçada. No obstant això, no sempre és així.
La gratitud implica una mica més que pronunciar unes paraules de manera automàtica, sinó que respon a aquella actitud que neix del cor, en estima al que algú més ha fet per nosaltres.
Ara bé, la gratitud no “tornar el favor”: si algú em serveix una tassa de cafè no significa que després haig de servir a la mateixa persona una tassa i quedar iguals. L’agraïment no és pagar un deute, és reconèixer la generositat aliena.
Aquella persona agraïda busca tenir un altre tipus d’atencions amb les persones, no pensa a pagar per cada benefici rebut, sinó a poder retornar la mostra d’afecte o cura que va tenir.
Una mostra sincera d’agraïment prové d’un nen quan amb un somriure, una abraçada o un petó li agraeixen als seus pares aquells obsequis o presents De quins una altra manera podria agrair i correspondre uns nens? I amb això, als pares els basta.
En aquest sentit, aquestes mostres d’afecte constitueixen una manera visible d’agraïment; la gratitud neix per l’actitud que va tenir la persona, més que pel ben (o benefici) rebut.
Al llarg de la nostra vida ens envoltem de persones pels qui tenim especial estima, preferència o afecte per “tot” el que ens han donat: pares, mestres, cònjuge, amics/as, caps. El motiu del nostre agraïment es deu a el “desinterès” que van tenir malgrat el cansament i la rutina. Ens van donar el seu temps, o la seva cura.
No hem d’oblidar que el nostre agraïment ha de sorgir d’un cor gran.
Els llibres sempre són els mestres de les nostres vides, i sempre els mes fidels amics/as, això és el que hauríem de tenir sempre present.