Entre les perles rares que ens està deixant el procés una de les més curioses és aquest alçament tumultuari que la judicatura al servei del govern espanyol es va treure de la màniga. Tumultuari és un adjectiu certament infreqüent, i el podem considerar a tots els efectes un cultisme. Ben mirat, hi podem considerar tota la família, que és d’aquelles curtetes curtetes: la mare, tumult, i els derivats: el ja esmentat més tres d’igualment específics (tumultuàriament, tumultuós i tumultuosament). Tots cinc fan referència a una situació tan concreta que no és rar que siguin, precisament, tan rars.
    Tanmateix, hi ha una cosa que despista una mica: l’existència del substantiu túmul, que tant designa un monument sepulcral en forma de turó de pedres damunt d’una tomba com el cadafal sobre el qual es col·loca el taüt per a certes celebracions funeràries. La raresa és que, tot i provenir del mateix verb (tumere, ‘estar inflat’), pertany a una altra família, la de tumor (d’idèntica forma en llatí i definit com a ‘inflor’ i també com a ‘agitació’). En realitat no deixen de ser parents. Si visualitzeu les dues accepcions de túmul descrites, i penseu en termes com tumefacte o tumefacció (els podeu haver llegit, per exemple, a les novel·les negres, quan el comissari escolta les explicacions del forense sobre les lesions sofertes per la víctima, ara ja cadàver) segurament entendreu millor la relació. Perquè aquesta “agitació que es produeix en una reunió de persones, en una multitud, amb crits i confusió de veus, aldarull, bullanga”, tal com defineix tumult el diccionari, hauria d’evocar la imatge d’una tumefacció o inflament al carrer (alerta perquè aquí entrem en territori Edgar A. Poe, quasi quasi), en moviment incessant per l’acció dels cuquets que s’alimenten de la podridura, que provoca un dany al cos (social) i, el que és més greu, amenaça d’estendre’s a tot l’organisme.
    No sé si us hi heu fixat però aquesta descripció en llenguatge pseudojudicial podria passar perfectament per literatura mèdica. Un oncòleg descrivint l’origen d’un tumor, precisament. I crec que aquí rau l’explicació d’aquests delictes inventats (sedició, rebel·lió) que nosaltres no podem entendre. Els fiscals espanyols, i més en general l’espanyolisme feixistoide actualment al poder, veuen en el catalanisme una patologia que ara s’ha concretat en forma de càncer independentista. I tenen por que faci metàstasi. Per això la més mínima picor (una declaració, una manifestació, un document) els sembla un símptoma. I per això ens estan aplicant aquesta radioteràpia tan invasiva.