Aquest és un resum de què ha estat el 2023, segons el comunicat emès per Meteocat. Dos titulars inicials: L’any 2023 es posiciona, per poc, com el segon més càlid al conjunt de Catalunya, per darrere de l’any 2022, i també com el més càlid en algunes àrees. I, any sec en el marc de la pitjor sequera registrada a Catalunya en l’època instrumental. La precipitació anual només ha estat d’un 50 a un 70% de la mitjana climàtica, i en algunes zones del litoral i prelitoral inferior al 50%. La majoria dels mesos de l’any 2023 han estat càlids, i alguns, de manera excepcional.
Entre el 18 i el 25 d’agost, onada de calor, de les més intenses que s’han registrat a Catalunya. Va ser una setmana de calor excepcionalment intensa, persistent i general. Sectors de Ponent, el pla de Bages i la Ribera d’Ebre superen els 40 °C durant cinc dies consecutius, un fet inèdit a Catalunya, i a l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre) es mesura una màxima de 43,6 °C, nou rècord absolut dels seus cent divuit anys de dades.
Pel que fa a precipitació a Catalunya, primavera i tardor han estat seques o molt seques aquest 2023.
Al març no es va assolir ni el 30% de la precipitació mitjana climàtica de forma generalitzada, i donat també el caràcter càlid del mes, la neu va acabar per desaparèixer de l’alta muntanya ja a mitjans o finals de mes.
A l’abril, l’acumulació de pluja amb prou feines tampoc va assolir ni el 50% de la precipitació esperable, amb alguna excepció al Prepirineu i Pirineu occidental on va ploure dins la normalitat.
Les tempestes de maig van dibuixar un mapa molt irregular, amb acumulacions inferiors a la mitjana especialment a Ponent i a l’extrem nord-est.
Juny va ser l’únic mes plujós, sobretot a Ponent, al centre i nord-oest del país, amb percentatges superiors al 170% en moltes zones, però no de manera general, ja que a la major part de litoral va ser sec.
Juliol va presentar pluviometria en general escassa i només va resultar plujós a Ponent.
Agost va ser sec en general.
Setembre va presentar dèficit, especialment a punts del Pirineu, i només l’extrem més meridional del país va rebre precipitacions abundoses.
Especialment greu va ser la pluviometria molt escassa de l’octubre, donat que és en aquest mes quan es concentra climàticament el màxim de precipitació anual, i, en canvi, àmplies zones del nord-est van registrar una precipitació inferior al 30% de la mitjana.
El final de l’any ha tornat a ser eixut, amb un novembre i desembre secs a excepció de les comarques del nord-oest.
Ha estat un any sec gairebé arreu, només amb l’excepció de les comarques del nord-oest, al Pirineu, i de punts del Montsià, tal com mostren els següents mapes de precipitació acumulada i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.
Els valors extrems de precipitació van de 1.500 mm a sectors d’alta muntanya de l’Aran fins als 155 mm del Pantà de Riba-roja, a la Ribera d’Ebre, que no és l’única comarca on no s’han assolit els 200 mm, també ha passat a zones del Segrià, de l’Alt Penedès i de l’Alt Empordà.
L’any 2023 és el segon any més sec a la sèrie centenària de l’Observatori Fabra on s’hi han recollit només 309,5 mm, la segona mínima precipitació acumulada en cent deu anys, realment igual de miserable que la de l’any 2022, el més eixut fins ara amb 307,7 mm. Està clar que el 2023, ha estat extrem pel que fa a registre en conjunt i també de forma puntual molts mesos de l’any.
Per Francesc Mauri