Els representants de diferents béns culturals declarats patrimoni de la humanitat han debatut, aquest dissabte a la tarda i convidats per la comunitat fallaire, sobre les conseqüències que els ha comportat la declaració per part de la Unesco, sobre la gestió que cal fer de la gent que hi acudeix i si cal posar límits a les festes. Amb tot, el gerent de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Guillem Soler, i l’estudiós de la Patum de Berga, Ramon Felipó, han assegurat que el boom de públic els va arribar abans de la declaració i que, en tot cas, aquesta distinció els ha servit per establir uns criteris de qualitat i rigor de la tradició. De la seva banda, Lluís Obiols, representant del Cant de la Sibil·la de la Seu d’Urgell, ha destacat la repercussió social que pot portar la declaració de la Unesco i el valor afegit que ofereix per poder-ne fer difusió.
Davant els dubtes que es planteja la comunitat de fallaires del Pirineu després que la Unesco hagi declarat la festa patrimoni de la humanitat, aquest dissabte, coincidint amb la trobada que han fet a Andorra, han organitzat una taula rodona per escoltar l’experiència d’altres béns culturals que ja fa més temps que estan inclosos en la llista, com és la Patum de Berga, els castellers, el Cant de la Sibil·la i la Vall del Madriu-Perafita-Claror.
Els representants de les festes de la Patum i dels castellers han assegurat que la declaració de la Unesco no ha comportat necessàriament un augment de públic, ja que el “boom” venia d’abans. En el primer cas, Ramon Felipó ha assegurat que la declaració “no ha alterat la festa” i ha reconegut que fins i tot hi ha actualment una inflexió a la baixa de visitants, perquè moltes persones ja hi han passat i pel fet que en molts llocs de Catalunya es fan festes de format similar.
Pel que fa als castellers, Guillem Soler ha explicat que “ja anem pel tercer boom”, i que la Unesco “va acompanyar i sumar”, però l’èxit d’aquesta festa és fruit de molts altres factors. A més, ha reconegut que gestionen l’increment de públic “sense una estratègia gaire clara”. Soler ha afegit que aquesta distinció els ha permès introduir criteris de mínims a l’hora de determinar què és una colla castellera o què és un castell.
Durant la taula rodona, moderada pel periodista i fallaire Albert Roig, també ha intervingut Lluís Obiols, representant del Cant de la Sibil·la de la Seu d’Urgell, que ha admès que en el cas d’aquesta festa és difícil aconseguir més repercussió perquè només se celebra la nit de Nadal, però considera que després de la declaració de la Unesco, “és fonamental mantenir l’essència bàsica de la festa”.
També s’ha comptat amb la participació de la directora del pla de gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, Susanna Simon, que ha assegurat que és més fàcil de conservar o divulgar una festa que no pas un patrimoni material com és la vall. Així, Simon considera que la Vall del Madriu “és la gran desconeguda d’Andorra”, ja que hi ha dificultats per donar-la a conèixer i conscienciar la població, els polítics i els actors que hi tenen interessos. Pel que fa als visitants, també ha puntualitzat que el seu augment s’ha de fer de manera sostenible, perquè els turistes no tinguin una influència negativa en el patrimoni.
En el cas de les festes del solstici d’estiu del Pirineu, el seu coordinador, Joan Reguant, ha destacat que les falles són el cas més complexe de gestionar, tenint en compte que és una comunitat molt àmplia, en tres estats diferents amb cultures administratives i de protecció molt diverses. “Però la complexitat no vol dir dificultat, sinó que el que dóna és més resistència” ha assegurat.
(Text i foto: ANA)
